"¿Cómo te llamamos?": Pablo Urdangarin sorprèn parlant d'insults i revela què li diuen als vestidors

Ja fa uns anys que Pablo Urdangarin juga en un dels equips més històrics en el món de l'handbol, el Granollers, després de fer les maletes del Barça on va triomfar el seu pare Iñaki. Ara, després de diferents temporades destacant al conjunt vallesà, ha tingut una de les alegries més grans en la seva carrera professional: ser convocat per primera vegada amb la selecció espanyola. La Roja juga aquesta tarda de dijous un amistós amb Suècia, i el jove Borbó, als seus 24 anys, ho viu com un nen amb sabates noves. El nebot de Felip, vuitè en la línia de successió al tron, debuta com a internacional (no ho havia fet mai en categories inferiors) després dels escàndols familiars pel cas Nóos, per l'ingrés a presó del seu pare o per la mudança de la seva mare a Ginebra.

Abans del partit i de debutar amb la selecció espanyola, el segon fill d'Urdangarin i la infanta Cristina ha atès al diari El Mundo on no s'ha tallat a l'hora de revelar peculiaritats sobre la seva figura i sobre el fet de ser qui és. Un Pablo Urdangarin que sembla el més centrat dels quatre fills dels ex ducs de Palma, que quan li posen damunt la taula el fet de si li han preguntat al vestidor de la Roja pel seu cèlebre tiet o avi, o què passa dins les parets del Palau Reial, admet que "alguna broma me ha caído sobre el protocolo, sobre cómo llamarme. Pero todo el mundo me trata como uno más. Es lo normal". Després de jugar al Hannover, el Nantes, el Barça i ara al Granollers, li ha arribat una oportunitat que desitjava jugant com a lateral ofensiu i tenint molts minuts també en defensa.

Urdangarin no defuig l'atenció per portar el cognom Borbó, i diu que "desde pequeño aprendí a vivir con esa atención, al igual que mis hermanos. Tengo recuerdos de niño con la cámara encima cuando salía de casa. Al final aprendes a cómo comportarte en ciertos momentos, a qué decir, a qué no decir... En el balonmano no me ha afectado nunca. Pero lo que me pone más nervioso es la propia competición, no lo que pase fuera. Hablo mucho con mi padre sobre eso". Justament, revela que és Iñaki Urdangarin la persona amb la qual parla sempre, sempre, sempre, abans d'un partit. Una mena de ritual pare-fill on Iñaki fa com una mena de "mi psicólogo. Antes de cada partido le llamo y me ayuda mucho explicarle cómo me siento. Me tranquiliza mucho. Él sabe qué es jugar los partidos grandes, jugarse títulos, jugar con la selección". No és l'únic royal de la família amb qui parla d'handbol. També ho va amb el seu tiet, el rei Felip: "Cuando nos vemos me pregunta por cómo me van las cosas, conoce bien el deporte y hablamos sobre ello. Es lo normal".

Per ser qui és, també ha rebut molts insults a les pistes, per part d'un públic que no combrega amb la monarquia i que li busca les pessigolles.Com li afecten a ell?: "No creas, en el balonmano hay un ambiente muy sano. Está claro que en partidos muy calientes, en pueblos que viven mucho el balonmano, recibo algunos insultos, me dicen cosas sobre mis apellidos... Pero nunca me lo he tomado mal. Si me quieren sacar del partido es porque lo estoy haciendo bien. He vivido muchos años en el extranjero y las cámaras no estaban siempre. He vivido experiencias como las de cualquier joven. Supongo que en determinadas cosas lo he tenido más difícil y, en otras, más fácil".