A San Javier, totes les mirades estan posades en Leonor, és la gran protagonista de l'escola aquest any, i és que la seva presència ha generat una gran expectació, com ja va succeir a Saragossa i a Marín. No hi ha dia que algú no parli de la princesa Leonor, de com es comporta, amb qui comparteix taula o amb qui entrena. L'hereva del tron viu en una bombolla d'atenció constant. El que per a qualsevol company seria un simple comentari, en el seu cas es converteix en debat nacional. Els escortes intenten que cap informació vegi la llum. Per aquest motiu s'han prohibit els telèfons mòbils dins del centre militar.
Alguns companys asseguren que Leonor manté un cercle reduït d'amistats, gairebé sempre format per les mateixes persones. No és fàcil distingir si es tracta d'una qüestió d'afinitat, timidesa o simple prudència, però el cert és que el seu grup és petit i selecte. Prefereix relacionar-se amb uns quants, potser perquè la desconfiança s'ha tornat instint natural. S'ha de protegir.
La vida a San Javier no deixa espai per a la improvisació. Les rutines són dures, els horaris estrictes i la convivència intensa. Entre uniformes, exàmens i maniobres, les relacions es defineixen ràpid. Leonor intenta integrar-se, però sap que no és una més. Cada conversa, cada broma, cada mirada pot ser malinterpretada. I això pesa.
Leonor no s'acosta als seus amics perquè desconfia d'ells
Els oficials, conscients de la situació, demanen discreció. “Cal entendre la seva posició”, comenten alguns. No tots els companys comparteixen aquesta empatia. Altres creuen que la distància que manté és freda o calculada. El cert és que, com en qualsevol grup humà, hi ha friccions, simpaties i tensions.
La princesa, segons els qui l'observen de prop, s'esforça per complir, per passar desapercebuda tant com sigui possible. Li agraden les maniobres, l'esforç físic, el tracte directe amb els seus instructors. Se sol moure més còmoda entre homes, una cosa habitual en un entorn militar on les dones continuen sent minoria.
Als passadissos es barreja el respecte amb la curiositat. Leonor no busca protagonisme, però l'irradia sense voler. La seva sola presència converteix la rutina en notícia. A San Javier, cada pas seu s'analitza, cada silenci s'interpreta. I així, entre rumors, disciplina i hermetisme, la princesa aprèn que ser futura reina no significa ser intocable… sinó observar, resistir i seguir.
Alguns companys de Leonor asseguren que els tracta molt malament. No confia en ells i no els parla simplement perquè pensa que són inferiors a ella.
