Aquest dissabte s'ha sabut una tristíssima notícia que es va produir, però, una setmana enrera. Una mort a la reialesa de la qual se n'ha informat quan han passat set dies. La mort d'algú molt jove, amb només 22 anys, després de portar 8 anys d'una greu malaltia degenerativa. Parlem del príncep Frederic de Luxemburg, nebot del gran duc Enric, a qui fa anys van diagnosticar una malaltia rara, "la malaltia mitocondrial POLG. Se la van diagnosticar a l'edat de 14 anys, quan els símptomes es mostraven més clarament i quan la progressió de la malaltia s'havia tornat més aguda", explicava Robert de Luxemburg.
La família ha informat de la mort del jove príncep, fundador i director creatiu de la Fundació POLG. Uns moments duríssims que han volgut compartir a xarxes, destacant el commovedor comiat que ha tingut lloc entre ell i els seus éssers estimats, els darrers moments en que s'han acomiadat d'ell abans del fatal desenllaç: "El nostre estimat fill ens va trucar a la seva habitació per parlar amb ell per última vegada. El Frederic va trobar la força i el coratge per acomiadar-se de cadascú de nosaltres, rient, per animar-nos a tots". El mateix pare, a banda de retre homenatge al seu fill, ha emocionat els ciutadans compartint la darrera pregunta que li va fer poc abans de morir: "Pare, estàs orgullós de mi?... Necessitava la seguretat que havia aportat tot el que podia a la seva curta i bella existència Era el meu superheroi i el de la resta de la família".
De Frederic destaquen que "va néixer amb una capacitat especial per a la positivitat, l'alegria i la determinació", parlant orgullosos d'alguns dels molts moments compartits amb ell: "Quan era petit, sempre em deia que si hi havia un fill nostre pel qual no m'havia de preocupar, era d'ell. Disciplinat i organitzat, més enllà de l'imaginable". La mort de Frederic li ha arribat "el dia de les malalties rares, un dia que es va crear per crear consciència i generar canvis", per exemple, en la importància de la investigació de malalties rares com la que patia el príncep. En el seu cas, es tractava d'una afecció "que priva les cèl·lules del cos d'energia, cosa que, al seu torn, causa disfunció i la no resposta progressiva de múltiples òrgans. Aquesta és la batalla que va lliurar i aquesta és la càrrega que va haver de portar al llarg de la seva vida. Sempre ho va fer amb gràcia i humor. Encara que sempre va deixar molt clar que no volia que aquesta terrible malaltia el definís, es va identificar immediatament amb la missió i va ajudar a definir-la".
Descansi en pau.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!