La nit de Sant Joan, una de les més esperades del calendari monegasc, es va tenyir de preocupació i incertesa. Mentre la gran foguera a la plaça davant el Palau Principesc il·luminava el cel de Mònaco i els ciutadans celebraven sota l'atenta mirada de la família Grimaldi, una figura va robar l'atenció sense proposar-s'ho: Gabriella de Mònaco, de tan sols deu anys, es va convertir en l'epicentre de comentaris, mirades i teories.
Lluny de mostrar-se entusiasta o participativa, la filla de la princesa Charlene i el príncep Albert va aparèixer amb un rostre inexpressiu i una actitud retreta. Mentre el seu germà Jacques, hereu al tron, saludava amb facilitat i naturalitat des del balcó del Palau, Gabriella romania immòbil, de braços plegats i sense esbossar un sol somriure. Les imatges de l'esdeveniment, captades per la premsa internacional, no van tardar a viralitzar-se.
La fredor de Gabriella desperta temors sobre el seu rol en la monarquia
Fonts properes a l'entorn real asseguren que aquesta no és la primera vegada que es percep una distància emocional en la petita. Encara que habitualment se li atribueixen qualitats com a intel·ligència, sensibilitat i gran curiositat, el seu comportament recent ha encès les alarmes. Molts temen que la pressió de l'entorn i les expectatives posades sobre ella estiguin passant factura a la seva salut emocional.
Charlene, sempre atempta, va intentar durant l'acte reconfortar la seva filla. Es va inclinar diverses vegades cap a ella per parlar-li a l'orella, però Gabriella amb prou feines reaccionava. Malgrat l'esforç de la princesa per integrar-la a l'ambient festiu, els intents van ser en va. La nena semblava desconnectada, com a absent, aliena al simbolisme de la vetllada.
Camí a convertir-se en la nova princesa rebel dels Grimaldi?
El comportament de Gabriella ha estat comparat amb el de la seva tia, la princesa Estefania, famosa per la seva rebel·lia, el seu rebuig del protocol i la seva vida marcada per escàndols mediàtics. Tot i que encara és molt aviat per traçar paral·lelismes, el cert és que alguns membres del cercle més íntim del Palau temen que Gabriella no estigui còmoda amb el paper que s'espera que compleixi dins de la reialesa.
Mentre Jacques es prepara per assumir el seu rol com a futur sobirà, s'esperava que Gabriella es convertís en el seu suport més gran, a l'estil del que Carolina va ser per a Rainiero III. Tanmateix, la seva fredor i falta d'interès públic podrien truncar aquest ideal. Segons algunes fonts properes als Grimaldi, ella és una nena brillant i sensible, però requereix atenció constant i no sempre està disposada a mostrar felicitat, fins i tot quan s'espera que ho faci.
Malgrat les especulacions, els prínceps de Mònaco es mostren sòlids i compromesos amb el desenvolupament emocional dels seus fills. En declaracions recents, Charlene va reconèixer que educar Gabriella i Jacques no és tasca fàcil, sobretot sota el focus de la premsa internacional. "Com tots els altres pares, estem una mica ansiosos pensant en els propers anys. Ja podem imaginar a què estaran exposats...", admetia la princesa.
L'hermetisme de Palacio no ajuda a calmar les aigües, i els rumors de tensió interna, exigències acadèmiques estrictes i horaris protocol·laris massa severs comencen a circular amb força. Les comparacions amb la infantesa d'Estefanía, marcada per la tragèdia i la desobediència, es tornen cada vegada més freqüents.