El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, porta en el poder quatre legislatures i ara lluitarà per tornar a guanyar. Està donant diverses entrevistes, entre elles a programes com 'Joaquín, el novato' o 'Col·lapse' a TV3. Revilla, gos vell, se les sap totes i sap també què ha de dir perquè parlin d'ell. L'altre dia va explicar detalls del casament de Letícia i Felip quan eren Prínceps d'Astúries. Va sorprendre a més d'un, però no tant pels detalls de l'enllaç nupcial, sinó per les conseqüències dels seus actes.
I és que la boda tenia un petit problema. No és que Letícia i Felip fessin quelcom malament, perquè ells no s'encarregaven d'això, però sí Protocol de la Família Reial. Després de donar-se el 'sí, vull' a la Catedral de l'Almudena, els nuvis van acudir al Palau Reial de Madrid a celebrar el seu dia més especial. Allà no podien faltar tota mena de convidats: des de la família de Letícia a la de Felip, passant pels seus cercles més estrets d'amics fins a arribar, com no, a tots els membres de la reialesa europea haguts i per haver-hi. També tots els presidents autonòmics, entre els quals es trobava el de Cantàbria, Revilla, que havia entrat al poder l'any 2003, tan sols 365 dies abans del casament entre els Prínceps d'Astúries.
La qüestió és que, amb 1.200 convidats no pot ser que tan sols hi hagués disponibles tres banys. Els lavabos són indispensables en aquestes grans cites i has de calcular que cada persona passarà, de mitja, unes dues vegades pel bany. Llavors, són 2.400 passos pel bany... alguna cosa falla quan només n'hi ha ¡3 de disponibles! Una xifra minúscula de calaix.
"Es formaven cues quilomètriques", arribava a explicar Revilla sobre la lamentable experiència d'acudir als lavabos. A una d'elles, tanmateix, el manaia càntabre, va anar al WC i se'l va trobar buit. "Al·leluia!", hauria pensat... Doncs mira tu per on: va obrir la porta i es va trobar ni més ni menys que a un rei en un tron, però sense corona ni espasa. Era Harald V de Noruega, ara de 85 anys. Revilla es va adonar de la molèstia i va tancar ràpidament la porta. Era el Rei Harald... sí, el mateix: "Harald de Noruega, yes!". En draps menors i fent les seves necessitats. El que no s'imaginaria és el que passaria després...
I és que el parlament de la seva regió li va plantar una moció perquè demanés perdó al monarca noruec. En comptes de parlar d'impostos, de seguretat o d'ecologisme, la principal problemàtica dels càntabres després de la boda dels actuals Reis era aquesta nimiesa sobre Harald i Revilla. De qui havia estat culpa l'incident? "La culpa la té el que no tanca la porta des de dins, i no qui l'obre", responia el president molt lluny de demanar perdó. Entre pintoresc i dantesc.
