Exemplaritat és la paraula amb la que podríem definir la monarquia danesa. Una monarquia que està liderada per Margarida II de Dinamarca, que compta amb l'explícit suport de la seva germana la princesa Beneta i el dels seus dos fills, el príncep hereu Frederic, -que quan sigui Rei serà Frederic X- i Joaquim, el marit de la princesa Marie. Encara que en aquests últims mesos la Casa de Glücksburg hagi tingut els seus més i els seus menys amb la desferra de quatre dels nets de Sa Majestat dels títols de príncep, Dinamarca gaudeix d'una amplíssima salut democràtica. Margarida representa el poble i la gent la idolatra. Diumenge passat va celebrar el seu 83è aniversari sortint a saludar els seus conciutadans al palau d'Amalienborg en una cerimònia que va estar marcada per un canvi de guàrdia únic al veïnat reial. I és que ser guàrdia reial de La Reina és un privilegi per a molts.
Molts danesos estarien molt agraïts i orgullosos de servir a SM, però només uns quants poden fer-ho. Ser guàrdia reial té unes condicions, entre elles una altura determinada i un pes, però sobretot, ser lleial a la corona. A les diferents ubicacions reials que hi ha a Copenhagen es poden veure diversos Den Kongelige Livgarde custodiant els palaus i les oficines de la monarca. Semblen ninots, simples maniquins, però la seva tasca és molt important. Margarida II els té una gran estima i porta més de mig segle agraint-los el seu servei al Regne de Dinamarca. La mare de Frederic i Joaquim està molt orgullosa d'ells i els protegeix. I és que la seva feina no és cap altra que la de guardar la màxima seguretat als voltants dels habitatges reials, especialment a Amalienborg. Cal anar amb molt de compte amb ells perquè tenen ordres reials de ser simpàtics, però també una conversa amb ells pot acabar com el rosari de l'aurora.
I és que, segons ha pogut saber en exclusiva EN Blau, els ciutadans del país poden conversar amb els guàrdies reials, una cosa inèdita en altres monarquies europees. Són agradables i espaterrants, tanmateix, se les gasten que no vegis si qualsevol ciutadà incompleix una norma bàsica a Dinamarca, la de no apropar-se més d'un metre d'ells. Escopeta en mà, si això succeeix i pretens fer-li un petó, xiuxiuejar-lo a l'oïda o, simplement, parlar-li molt de prop a un guàrdia reial, ell té tota la legitimitat del món (atorgada per Margarida) per a donar-te un batzac amb la seva escopeta. No et dispararà, però sí que et pot lesionar. No s'estan per ximpleries: el seu únic interès és ser fidels i lleials a qui els dona feina, Margarida II de Dinamarca.
Nas trencat
En diverses ocasions hi ha hagut incidents amb guàrdies de seguretat, com fou el cas d'un habitant de Singapur (suposem que amic del singapurès Peter Lim, cap màxim del València CF). Aquest, desconeixedor del protocol que s'ha de seguir amb els servents de La Reina, se li va apropar massa a un guàrdia reial i aquest va activar el mecanisme de defensa. Va aixecar l'escopeta amb força per apartar aquest turista i el nadiu de Singapur va acabar amb el nas trencat. El dit, els guàrdies són molt amables fins i tot que els toques els nassos.
