La visita de la Família Reial a Navarra, que va incloure una parada al Monestir de Leyre, ha coincidit amb un examen de la manera en què la cobertura mediàtica mostra Letícia durant actes oficials. Assistents al recorregut han discutit com les imatges i testimonis poden generar percepcions contradictòries. Específicament, sobre l'accessibilitat i el paper institucional de la corona en un entorn d'alta demanda mediàtica. De què es tracta? Et comptem en les següents línies.
Aquesta visita, a la qual va assistir Letícia, el rei Felip i la princesa Elionor, va estar compresa dins d'un viatge oficial de la Casa Reial a la Comunitat Foral, amb una agenda que també va incloure altres parades rellevants per a la història i la cultura d'Espanya. Entre les fites del recorregut, el Monestir de Leyre, amb la seva tradició benedictina i el seu significat històric per a la regió, va ocupar un lloc destacat. Doncs la intenció era de reforçar els vincles institucionals amb Navarra i de dotar de contingut les seves visites a llocs emblemàtics.
Leyre no només és un punt d'interès turístic: representa un arxiu viu de la història de Navarra i una referència en el patrimoni religiós de la regió. La presència de la reialesa en aquest enclavament és interpretada per analistes com un senyal simbòlic de reconeixement cap a una memòria compartida. A més de la importància de la religió com a part de la identitat regional. Però en aquest intercanvi no tot va sortir tan bé com es creï.
La importància de la cobertura mediàtica per a Letícia i la seva reacció després de les càmeres
Quant a la representació de la visita, els mitjans emfatitzen tant les imatges oficials de protocol com les preses de context que mostren la interacció entre el públic i les figures reals. Aquesta doble lectura pot generar una percepció de "dues cares" en la narrativa pública: d'una banda, la formalitat i el guió protocol·lari; per un altre, les experiències dels qui s'apropen a la comitiva que solen envoltar aquests actes.
En l'àmbit de l'opinió pública, i especialment a les xarxes, és comú que apareguin interpretacions diverses sobre l'accessibilitat de la monarquia fora de les cerimònies públiques. Els reportatges que inclouen testimonis dels assistents aporten matisos, però igualment exposen a l'audiència versions diferents de l'esdeveniment. I és per això que no sorprèn del tot l'experiència d'una dona que va voler denunciar la falta de cortesia de la reina.
I és que, en aquells moments, Letícia estava disposada a ser captada pels fotògrafs presents i conversar amb algunes de les persones que tenia al voltant. Però quan va baixar la cobertura mediàtica, una dona va intentar apropar-se per conversar, la reina li va dir al seu escorta que no la deixessin apropar-se, els va ordenar que allunyessin a aquesta ciutadana. Aquesta font anònima, molt consternada, es va mostrar desil·lusionada i impactada per la fredor amb què la va tractar la 'royal'.
Això sí, l'equip de seguretat sol justificar les restriccions de proximitat com a part del funcionament d'un acte oficial, amb l'objectiu de garantir la seguretat de la dona del rei. Tanmateix, l'esdevingut amb aquesta persona no identificada pot alimentar debats sobre la transparència i la proximitat de la monarquia amb la ciutadania.
No és la primera oportunitat en què recau sobre Letícia una acusació d'aquesta índole. Per la qual cosa molts es pregunten si totes les altres coses que sorgeixen respecte a ella no tindran un gran percentatge de realitat.