Des que Letícia Ortiz va entrar a la Casa Reial, un dels seus temors més grans va ser que el seu passat sortís a la llum. No per alguna cosa il·legal, sinó per alguna cosa molt més íntima: la vergonya. Vergonya dels seus orígens humils, de les seves arrels obreres i d'una família que no encaixava en l'ideal aristocràtic que envoltava la monarquia espanyola.
Els qui la van conèixer abans de convertir-se en reina asseguren que Letícia tenia una obsessió per ocultar el seu entorn familiar. No parlava del seu avi Paco Rocasolano, taxista a Oviedo i amb simpaties comunistes, ni de la seva àvia Enriqueta Rodríguez, costurera i mestressa de casa. Eren, simplement, part d'una vida que volia deixar enrere. En els primers mesos de la seva relació amb Felip de Borbó, amb prou feines mencionava els seus cognoms. Temia que les diferències socials pesessin més que els sentiments.
La reina Letícia sentia vergonya dels seus orígens
Segons relata Jaime Peñafiel en el seu llibre Los silencios de Letizia, l'actual reina va arribar a ocultar informació sobre la seva família fins i tot al mateix Felip VI. Tampoc els reis emèrits, Joan Carles i Sofia, van conèixer des del principi els detalls: que la seva mare, Paloma Rocasolano, havia estat sindicalista d'esquerres, o que el seu pare, Jesús Ortiz, va treballar com a tècnic de ràdio. Allò no sonava a palau. I Letícia ho sabia.
Amb el temps, aquesta inseguretat es va transformar en una mena de política personal de control. Tot el que pogués deslluir la seva imatge quedava fora. I això va incloure els seus propis avis. Ni Paco ni Enriqueta van ser convidats als actes oficials, ni tan sols quan la seva néta es va convertir en princesa d'Astúries. “No volia que els veiessin. Passava vergonya”, assegura una font pròxima al seu entorn familiar.
Vetats el Dia de la Hispanitat
Aquesta distància es va fer especialment visible en actes institucionals, inclosos els del 12 d'octubre, durant el Dia de la Hispanitat. Mentre la família reial ocupava el seu lloc a la tribuna, Paco i Enriqueta seguien la desfilada des de casa seva. Orgullosos? És possible, però des de la distància. Volien veure-la, acompanyar-la, compartir el seu èxit. Però Letícia temia que la seva presència generés comentaris o titulars sobre el seu origen modest.
Al llarg dels anys, aquesta exclusió es va repetir en altres actes institucionals. Ni aniversaris, ni recepcions a la Zarzuela, ni celebracions familiars. Letícia va marcar una línia clara: la família reial d'una banda, i la seva de l'altra. El seu afany per encaixar en el protocol i projectar una imatge perfecta va acabar per esborrar gairebé tota empremta del seu passat.