Cada estiu, el Club Nàutic de Palma es converteix en un dels escenaris més fotografiats de la reialesa espanyola. Velers, regates, brindis cap al tard i salutacions entre socis. Tot molt tradicional, molt exclusiu i molt repetit any rere any. Tot, menys una cosa: la reina Letícia. La seva absència no és casual ni nova. Fa temps que no apareix per allà, i segons els qui coneixen els racons d'aquest entorn, no té intenció de tornar-hi.
No es tracta d'una agenda atapeïda ni de compromisos institucionals. El motiu és més incòmode: la relació entre Letícia i el Club Nàutic mai no va ser bona. Des de les seves primeres visites, es va sentir fora de lloc. No va connectar amb l'ambient, no es va integrar amb el grup habitual i, en més d'una ocasió, va rebre gestos freds per part d'alguns membres del cercle nàutic. Res evident, res directe, però sí prou per fer-lo sentir que no encaixava.
Expliquen que en el seu moment va arribar a dir que no tornaria, i fins ara ha complert la seva paraula. I és que la distància no és només emocional: és una decisió ferma, sostinguda amb el pas del temps i mantinguda fins i tot quan la seva presència podria haver estat protocol·làriament esperada.
Una absència amb missatge
Mentre el rei Felip continua participant en les regates amb naturalitat i bon ànim, Letícia opta per mantenir-se completament al marge. No hi ha actes paral·lels, ni visites improvisades, ni aparicions puntuals. La seva desvinculació del club no necessita explicació oficial: és evident que ha triat no formar part d'aquest entorn, i ho ha fet amb absoluta determinació.
En el fons, el que hi ha és una incompatibilitat difícil de dissimular. El club representa un ambient molt tradicional, molt d'elit, en el qual les dinàmiques socials es mouen amb codis que Letícia mai no ha compartit ni ha intentat adoptar. I encara que la monarquia pot permetre certs equilibris, aquest és un dels casos on s'ha optat per la distància definitiva.
En el dia d'avui, ningú no espera que Letícia reaparegui pel Club Nàutic. I ningú en el club no sembla esperar-la tampoc. L'absència ha deixat de ser una novetat per convertir-se en norma. I amb el pas del temps, el gest silenciós ha dit més que qualsevol comunicat: simplement, hi ha llocs on no tots encaixen.