El silenci de Zarzuela ha tornat a parlar més que mil comunicats. El que va començar com una aposta inèdita en la història de la Casa Reial, la de nomenar a una dona civil com a secretària personal de la reina Letícia, ha acabat abruptament, després de tot just catorze mesos, en una sortida precipitada, embolicada en rumors, i, segons fonts ben situades, provocada per un enfrontament directe amb la Reina.
María Dolores Ocaña, advocada de prestigi i fins ara mà dreta de Letícia, ha presentat la seva dimissió sota el pretext de "motius familiars sobrevinguts". Una explicació vaga, acuradament mesurada, però que ningú no es creï a ulls clucs. La versió oficial ha estat tan simple que no ha fet més que avivar les sospites: què ha passat realment entre Letícia i Ocaña?
L'episodi de Paiporta hauria estat el punt de no retorn
Darrere de l'hermetisme institucional s'oculta una veritat més crua. Segons ha transcendit, la relació entre ambdues, que al principi va ser descrita com de "complicitat total", es va anar deteriorant en els últims mesos. El detonador hauria estat un episodi tens a Paiporta, on un error logístic va acabar amb la reina enfangada i visiblement molesta. El que havia de ser una anècdota sense més conseqüències, es va convertir en esbronc monumental, amb retrets en veu alta i un to poc habitual als passadissos de la Zarzuela.
Des d'aleshores, les coses no van tornar a ser iguals. Letícia, perfeccionista fins a l'extrem, no hauria perdonat l'error, i Ocaña va quedar marcada. El distanciament va ser discret, però evident per als qui treballaven a prop. De la suposada simbiosi professional es va passar a la fredor, i d'allà, al desacord definitiu.
Dimissió 'forçada'
Fonts pròximes a la institució asseguren que la reina no confia fàcilment, i que quan aquesta confiança es trenca, és difícil recuperar-la. Ocaña ho va intentar, però la pressió interna va ser en augment, agreujada per la seva baixa mèdica recent, que, encara que breu, va donar peu a especulacions sobre el seu estat anímic. Tot sembla indicar que va ser llavors quan es va prendre la decisió final: millor marxar que resistir una guerra silenciosa amb Letícia.
La sortida ha estat disfressada de renúncia voluntària, però a palau se sap que ha estat una dimissió forçada. Ocaña, malgrat els seus èxits i de la fita que va suposar el seu nomenament, ha après que en el cercle proper de Letícia no hi ha lloc per a l'error. Ni tan sols el passat compartit no ha estat suficient per salvar el seu lloc.