La imatge de la reina Letícia porta anys sota una observació constant. Des de la seva incorporació a la vida institucional, ha mantingut una presència marcada pel rigor estètic, el detall en la presentació i una planificació minuciosa de cada aparició pública. Aquest nivell de control visual ha estat interpretat de diferents formes, des d'un exercici de professionalitat fins a una mostra més del nivell de pressió a què es veu sotmesa.
En aquest context, el seu aspecte físic ha estat objecte de múltiples comentaris. Pilar Eyre, periodista especialitzada en crònica de la Casa Reial, va arribar a assenyalar en el seu moment que "s'ha sotmès a operacions de nas i ha donat volum als seus pòmuls. Se sospita que Letícia porta un postís a la part posterior del cap". Més enllà que aquestes afirmacions no hagin estat confirmades oficialment, sí que reflecteixen el tipus d'atenció mil·limètrica que envolta cada detall de la seva estètica.
Un dels focus recurrents d'especulació han estat els seus cabells. En els últims temps s'ha comentat que podria haver perdut densitat o força, el que ha derivat en teories sobre l'ús d'extensions o postissos. Més enllà del judici estètic, el cert és que no seria una situació excepcional. Igual com passa amb moltes dones —i també homes— que exerceixen funcions públiques sota alts nivells d'exposició, l'estrès continuat pot ser un factor que afecti directament la salut capil·lar. La caiguda o debilitament dels cabells és un efecte ben documentat en situacions de pressió prolongada, i no hauria de resultar sorprenent si també es manifestés en el seu cas.
Imatge pública planificada, exposició permanent
El cas de Letícia no és únic, però sí especialment visible. El seu estil està calculat al mil·límetre: el vestuari, el pentinat, l'actitud, l'expressió. Tot forma part d'una construcció deliberada que ha convertit la seva imatge en una extensió del seu paper institucional. No hi ha marge per a la improvisació, i això ha alimentat tant l'admiració com la crítica.
Aquesta mateixa rigidesa formal ha facilitat que qualsevol petit canvi —real o percebut— es converteixi en objecte de debat públic. Des dels comentaris sobre la seva primesa fins a les especulacions sobre els cabells, l'entorn mediàtic ha contribuït a reforçar la idea que la seva imatge està permanentment sota lupa. En aquest marc, que es recorri a solucions estètiques o que pateixi variacions físiques associades al ritme de vida o a l'estrès no hauria de sorprendre ningú.
El que sí que resulta evident és que Letícia ha construït una presència pública basada en el control, la precisió i una estètica depurada. Ha sabut mantenir una coherència visual al llarg dels anys, sense grans ruptures, i això ha reforçat el seu perfil institucional. Tanmateix, aquesta mateixa exposició continuada genera un entorn on qualsevol matís pot convertir-se en titular.
El resultat és una figura sotmesa a una anàlisi permanent, on la imatge no és només una qüestió d'estil, sinó també de desgast. I en aquesta tensió entre el que es projecta i el que es percep, es troba bona part de la narrativa pública que acompanya a la reina des de fa dues dècades.