Tot i que en les aparicions públiques facin el paperot que són molt amiguis i es porten de meravella, a ningú no se li escapa que el que fan les dues cunyades és comèdia. Teatro, pero no del bueno, sinó del malo. Per molt que en alguns moments sembli que tenen afinitat, sovint no poden amagar el que realment senten l'una per l'altra. La reina Letícia i la infanta Elena són la nit i el dia. Però les dues formen part de la reialesa espanyola, amb el nexe en comú personificat de Felip, marit d'una, germà petit de l'altra. Mai s'han caigut bé ni mai ho faran, tot i que als principis de la seva relació, quan l'asturiana va arribar a la família, la Borbó fins i tot va aconsellar en matèria estilística Letícia, recomanant-li, fins i tot, un dels seus dissenyadors de capçalera, Felipe Varela. Aquí les dues, com si res, fent el numeret somrient:
I aquí la veritable cara, la realitat evident: no se suporten:
La cosa ve de lluny i amb el temps no ha fet sinó empitjorar, i més, tenint en compte que la reina no pot ni veure el seu sogre Joan Carles, pare d'Elena i de qui la infanta n'està moltíssim, cosa que tampoc ajuda per veure amb millors ulls la seva cunyada. És sabut que quan Letícia va arribar a la família, la darrera en conèixer va ser Elena, que la va clissar de seguida: "Cuando conoció a Letizia fue todo muy cordial, pero Elena ya sabía que eran la noche y el día". Primeres impressions en sentit invers?: que la infanta tenia "un carácter retraído, que le costó descifrar". Són afirmacions que es recullen en un nou llibre que farà parlar: Elena, la infanta castiza, de Núria Tiburcio, on també es llegeixen d'altres sucoses revelacions.
Al llibre hi ha molts moments que deixen clar por dónde van los tiros sobre l'origen de l'enemistat que es professen totes dues. Per exemple, les burles de Letícia als Borbons que es recollien al llibre Adiós, princesa, de David Rocasolano, cosí de l'asturiana: “Poco le importa a Elena lo que pensaran, pero no perdona una traición como aquella a unas personas a las que se le abrieron todas las puertas”. També es recorda el lleig de Letícia a la seva sogra Sofia a la Catedral de Palma, el 2018, netejant un petó al front de l'àvia a la neta Elionor ("Tras aquel momento, que Elena no olvida, sus encuentros con su cuñada han sido contados. Apartada de la agenda real, no coincide nunca con ella, ni siquiera cuando visita la Zarzuela para ver a su madre o para practicar equitación. Aquel fue el punto de no retorno"). Tiburcio també posa damunt la taula que una de les coses que més li han cridat l'atenció, en negatiu, és l'obsessió de Letícia per guardar la privacitat de les seves filles Elionor i Sofia, i nebodes d'Elena: "para ella, sus sobrinas, representan el futuro de la Corona y los españoles debían conocerlas".
Però el que destaca l'autora és el motiu que va fer que Elena li posés per sempre una creu a la seva cunyada. El motiu més dolorós per la infanta, que va passar just després d'un dels moments més durs de la seva vida, la seva separació amb Jaime de Marichalar, amb qui Letícia compartia una bonica amistat. Explica que ell sempre ha estat un suport per la reina des que va aterrar a Zarzuela, "ambos han se profesan un cariño y aprecio mutuo, que no desapareció tras la separación de los por entonces duques de Lugo". Explica Tiburcio que “la esposa de don Felipe se convirtió en un baluarte de Jaime, en aquel momento roto por el ‘cese temporal de su convivencia’. Ambos sabían lo que era formar parte de la familia Borbón, y se entendían mejor que nadie”. Amistat que per Elena va ser “la gota que colmó el vaso”.
Per Elena, va ser una traïció en tota regla el posicionament descarat d'ella amb ell després de la seva separació. I justament el 2014 es va produir una imatge que va enfurismar Elena, quan l'aleshores princesa d'Astúries va anar a donar el condol al seu excunyat després de la mort de la seva mare, Concepción Sáenz de Tejada, "y se les vio paseando cogidos del brazo". Una imatge que va remoure per dins Elena, una imatge que va ser com si li clavessin al cor (o per l'esquena) un punyal: "A Elena le costó perdonarle lo que ella considera un desprecio". Des d'aleshores, Elena evita tant com poc Letícia. És més, assegura l'escriptora que "si coinciden, la conversación es corta: '¿Hola, ¿qué tal? ¿Cómo están los niños? Adiós"... Amb cunyades com elles, no els hi calen enemics.