La vida de Juan Urdangarin ha estat marcada per l'escàndol i la pressió pública des que va esclatar el cas Nóos. Encara que ell era només un adolescent, les conseqüències del procés judicial contra el seu pare van afectar tota la família. Especialment a ell. Era el major de vosaltres germans i va ser qui es va portar més càrrega emocional.
Després del judici i la posterior condemna d'Iñaki Urdangarin, la seva mare, la infanta Cristina, va decidir que el millor era començar de zero a l'estranger. Primer va ser Washington, després Ginebra. I en ambdues ciutats, Juan va intentar refer la seva vida, encara que no sense dificultats.
Juan Urdangarin, dany col·lateral en el cas Nóos
Des de molt jove, Juan va assumir un rol protector amb els seus germans. Es va convertir en un referent dins del seu nucli familiar. Allunyat del seu avi Joan Carles I, a qui responsabilitzava en part del deteriorament familiar, va prendre distància de la Casa Reial.
Però mentre intentava mantenir-se fort pels seus, la seva vida interior s'enfonsava. En l'escola va patir assetjament escolar. Insults, burles i comentaris cruels pel cognom que portava i pels escàndols que envoltaven a la seva família. Una etapa molt dura.
La seva mare va intervenir directament amb la direcció del centre. Va provar de frenar les agressions verbals. Però no va funcionar. El mal ambient persistia. Va ser llavors quan es va prendre la decisió d'abandonar Espanya. La família buscava anonimat i una vida més tranquil·la.
Juan Urdangarin se sotmet a teràpia
Als Estats Units, Cristina va recórrer a ajuda professional. Juan necessitava atenció psicològica especialitzada. Les seqüeles de l'assetjament no se n'anaven per si soles. Des d'aleshores, el jove ha seguit un tractament continuat, tant metge com de terapèutic. En els últims quatre anys, ha pres medicació diària per controlar els símptomes derivats d'aquella etapa tan difícil.
Després de superar l'institut, va prendre un any sabàtic. Es va abocar a projectes socials i activitats de voluntariat. Després va fer el salt al Regne Unit. A la Universitat d'Essex, va cursar Relacions Internacionals. Va acabar la carrera en tres anys i va decidir quedar-se a viure a Londres.
Allà ha intentat construir la seva independència. Però no ha estat fàcil. L'any passat va tenir una forta discussió amb el seu company de pis. Van deixar de parlar-se durant mesos. Més tard es van reconciliar, però fa poc van tornar les friccions. La convivència no ha estat estable.
Malgrat tot, Juan ha aconseguit certa autonomia. Treballa, estudia i segueix amb el seu procés terapèutic. El tractament s'ha convertit en una eina clau per gestionar l'estrès, els records del passat i les pressions familiars que continuen pesant sobre ell. Però no es rendeix. Segueix endavant, encara que necessiti medicació, teràpia i espai. Perquè, per a ell, això també és supervivència.