Joan Urdangarin sempre ha estat el fill més reservat de la infanta Cristina. De tots els nets de la reina Sofia, ell ha preferit una vida en silenci, sense fotos, sense portades i sense soroll mediàtic. Res a veure amb el seu germà Pablo, que es mou en l'handbol amb naturalitat, ni amb la Irene, que últimament acapara titulars pel seu caràcter més lliure. En Joan, des que va assolir la majoria d'edat, va prendre la decisió de posar un oceà entre la seva vida i la de la premsa espanyola. Londres va ser el refugi perfecte per continuar els seus estudis i respirar lluny del cognom que més maldecaps ha donat a la Corona: Urdangarin.
La seva infància no va ser fàcil. Va viure en primera persona l’escarni públic del cas Nóos. Va sentir desconeguts cridar “xoriço” al seu pare i va veure com la seva mare mirava de mantenir la dignitat entre insults i titulars. Ell, a l’escola, va patir burles que encara arrossega. No és casualitat que continuï visitant el psicòleg, com si encara intentés recompondre les peces d’una infantesa marcada pel desprestigi familiar. Amb la marxa d’Iñaki a la presó, li va tocar fer de germà gran i gairebé de pare per als petits. Aquesta responsabilitat el va fer madurar massa de pressa.
Als 18 anys va marxar a Oxford, i des d'aleshores gairebé no ha tornat a Espanya. Allà ha creat un cercle íntim i, segons va transcendir, manté una relació amb un jove economista britànic que no va tenir objeccions a portar a un partit d'handbol de Pablo. Discret, sí, però sense amagar-se. Una actitud serena que contrasta amb la vida més caòtica de la seva germana Irene.
Joan i Irene Urdangarin discuteixen constantment
La convivència entre tots dos s'ha convertit en un camp de mines. La Irene, després d'abandonar Ginebra, es va traslladar a Londres per estudiar Organització d'Esdeveniments i es va instal·lar a casa d'en Juan. El que semblava una bona idea es va convertir aviat en un problema. Ell és metòdic, ordenat, amb rutines marcades. Ella, en canvi, prefereix la improvisació, les festes i la vida nocturna. El xoc d'estils ha generat tensions contínues.
En Joan ja no ho aguanta més. Ha demanat al seu pare que intervingui, tot i que la relació entre l'Iñaki i la Irene mai no ha estat fluida. El més lògic seria que la Cristina hi mediés, però la infanta, com sempre, evita mullar-se. El cert és que en Joan està cansat de suportar una situació que el desestabilitza. No descarta fins i tot marxar de Londres per recuperar la pau. I coneixent-lo, si llança un ultimàtum, no sol parlar en va.