Hi va haver un temps, no fa gaire, que Joan Carles es creia per damunt del bé i del mal. Tots li reien les gràcies. Tots, menys una, la reina Sofia, que empassava i empassava mirant cap a una altra banda. 

joan carles sofia riuen GTRES

Joan Carles i Sofia (GTRES)

Potser l'ajudava a posar-se de perfil davant del que feia el seu marit faldiller el fet que, de cara al públic, Joan Carles encara semblava tenir un mínim de vergonya i no feia ostentació de les seves conquestes braguetaires. O no massa. Fins que va arribar una calorosa nit de juliol de 1990. La revista Vanitatis recorda un dels dies més humiliants de l'emèrita viscuts davant els ulls de tothom. Si més no, davant els ulls dels molts assistents en un sopar d'aquells que es feien als estius a Palma on tot era luxe i despilfarro. Primer gran àpat d'aquell estiu, presidit pels llavors reis d'Espanya. L'excusa? Ballar-li l'aigua i fer-li la rosca al príncep Aga Khan.

DL a01076545 002

Joan Carles, Sofia, Marichalar, 1990 (GTRES)

Tothom assegut a taula esperant el tiberi. Molta xafogor i molt de ha, ha, hi, hi. Els cambrers comencen a servir el primer plat. I qui fa acte de presència just en aquell moment pel Real Club Náutico? El príncep georgià Tchokotoua, íntim de Joan Carles des de la infantesa, acompanyat d'una empresària mallorquina per qui Juancar bevia els vents, Marta Gayá.

DL u383857 040

Marta Gayá (GTRES)

L'amiga entranyable del rei que el tornava boig de portes en dins. “Nunca he sido tan feliz”, deia un enamorat emèrit als seus íntims parlant de Gayá. Un rei que aquella nit es va passar les formes pel forro. Quan la va veure aparèixer a mig sopar, arribant tard, tothom es va quedar sorprès. Menys ell. I què va fer? Saltar-se el protocol i el mínim respecte que li pogués tenir a la seva dona, aixecar-se ràpidament de la seva taula i anar a saludar efusivament la seva companya d'aventures eròtico-festives, davant la incredulitat de tothom i especialment, de la reina Sofia. "El gesto fue una de los mayores feos a la Reina", recorden al citat mitjà. La cara d'ella, un poema... Una cara que amb el pas dels anys, ha posat moltíssimes vegades més.