El rei Joan Carles I es troba en una etapa crucial de la seva vida, on la preocupació per la mort i el llegat que deixarà després de la seva mort comença a pesar tant com els seus coneguts problemes de salut. Als seus 87 anys, l'exmonarca viu amb el temor de no només morir fora d'Espanya, sinó també de no descansar eternament al lloc que ell considera legítim i simbòlic de la seva posició: el monestir d'El Escorial.
Des del seu exili a Abu Dhabi el 2020, impost de forma indirecta pel seu fill Felip VI, Joan Carles I ha passat a un segon pla en la vida institucional del país. Les polèmiques per la seva fortuna, la seva amistat amb Corinna Larsen, les investigacions fiscals i la pressió mediàtica van forçar la seva sortida, després d'una abdicació en 2014 que va marcar el final d'una era. Tanmateix, el rei emèrit mai no ha renunciat del tot a la seva condició de figura clau en la història recent d'Espanya, i per això exigeix que la seva sepultura estigui a l'altura del seu paper històric.
Joan Carles I vol ser enterrat a El Escorial
El lloc escollit per Joan Carles I no és cap altre que el Panteó dels Reis a El Escorial, on descansen altres monarques espanyols de la Casa d'Àustria i Borbó. Per a ell, ser enterrat en aquest mausoleu real representa un símbol de pertinença i legitimitat. No obstant això, l'espai ja està complet, i això ha desencadenat un nou conflicte entre l'emèrit i l'Estat.
Davant d'aquesta impossibilitat, el govern espanyol ha ofert dues alternatives: la catedral de La Almudena, en ple Madrid, i un espai a habilitar dins del Palau Reial. Ambdues opcions permetrien realitzar funerals solemnes i amb tots els honors, però cap no convenç l'emèrit. No es corresponen amb el que ell creu que mereix.
Joan Carles I rebutja les alternatives proposades pel Govern
Per a l'emèrit, ser enterrat en un altre lloc seria un acte de desprestigi i deshonra, una manera d'esborrar el seu llegat o relegar-lo a un segon pla, en la línia de l'aïllament institucional que ha viscut des de la seva sortida del país. És per això que ha arribat fins i tot a proposar reformes estructurals dins del Monestir d'El Escorial, buscant que se li faci un lloc, encara que sigui necessari modificar la cripta o ampliar el recinte.
Mentrestant, Felip VI i la reina Letícia es mantenen en silenci. Ambdós són conscients del desgast que provoca qualsevol moviment relacionat amb l'emèrit. Letícia, en particular, desitja evitar tant sí com no que la figura del seu sogre interfereixi en la imatge del futur regnat de la seva filla la princesa Elionor, i per això defensa un comiat més sobri i privat, lluny del que pretén l'emèrit.