Campanades a mort aquest 3 de març. No parlem del famós disc de Lluís Llach dedicat a la matança franquista de 1976 a Vitòria-Gasteiz, no. Ho diem en sentit literal. El repicar se sent des de l'exclusiva finca mallorquina d'Es Canyar fins a la fastuosa residència de Joan Carles de Borbó a Abu Dhabi, on s'amaga des d'agost de 2020 per no fer front presencialment als seus escàndols. L'emèrit està de dol. Ha mort una bona amiga, Cristina Macaya: empresària, filantropa i sempre envoltada de VIPS internacionals. També una gran col·lega de Marta Gayá, una de les amants més lleials del Borbó, qui fins i tot s'hauria deixat caure per l'amagatall dels Emirats en alguna ocasió. Macaya ha traspassat als 77 anys víctima d'un càncer, i la seva pèrdua està fent córrer rius de llàgrimes al seu selecte cercle d'amistats.
Macaya, posseïdora d'una col·lecció d'art singular i de valor incalculable, va ser presidenta de Creu Roja espanyola i col·laboradora de Proyecto Hombre, dedicada a la rehabilitació de persones addictes. Mare de 4 fills i àvia de 18 néts, era també l'amfitriona perfecta de rics i poderosos. Diaris com ABC o el digital Vanitatis expliquen les seves connexions: els prínceps de Mònaco, les Koplowitz, els Clinton, els Obama, Cristina Onassis, Valentino, Felipe González... Diuen que tot i la seva selecta agenda no era pas excloent: acollia també "a la gente que había dejado de tener poder y que se convertían en invisibles para el mundo económico y social", incloent "las mujeres divorciadas a las que su exmaridos potentes habían dejado por la joven de turno". Aquest concepte té una música que recorda a Joan Carles. Ell mai s'ha divorciat de Sofía, però ha estat a dos minuts de fer-ho en més d'una ocasió. Mai no sabrem, però, si hagués estat tan hospitalària amb la grega. Perquè la unió amb el Borbó era forta.
Cristina Macaya, filantropa, amfitriona de VIPS i defensora de Joan Carles
La difunta Cristina no va formar mai colla amb Joan Carles, però existia una relació intensa i propera. Fins i tot amb tocs d'adulació, com era un costum molt estès durant bona part del regnat del pare de Felip VI. La defensa era a mort, contra tot i contra tots. "A Juan Carlos lo conozco desde pequeña y no me importa que digan que me he ido con él. Lo que están haciendo es masacrar a una persona que dio apertura a España. Esa rubia a la que no conozco le ha hecho mucho daño. Pero España sería cateta si Juan Carlos no hubiese hecho muchas cosas, creéme", va explicar a les pàgines del monàrquic ABC. Espanya cateta sense el Borbó. Potser millor cateta que indecent, que escandalosa, que amoral. Però vaja, és un debat, com qualsevol altre.
La tristor de Joan Carles des d'Abu Dhabi: la mort el sovinteja més del que voldria
La tristor de l'emèrit en rebre la notícia haurà estat notable. Per la persona finada i per una obvietat: la mort sobrevola la seva figura. Normal tenint en compte la seva edat, 85 anys, però que no deixa de ser difícil de pair. Sobretot perquè és una mena de proscrit que no pot tornar a Espanya quan li dona la gana, i poder així estar al costat dels seus íntims en situacions doloroses o luctuoses, com és el cas. El gran neguit, de fet, és que li arribi la seva hora a milers de quilòmetres del seu regne. O exregne, perquè ja no sabem ni qui és realment el Borbó.
Al cel sigui la Cristina.