Joan Carles I viu els seus dies més tristos. Des que va sortir d'Espanya el 2020, per ordre del seu fill, el rei Felip VI, l'emèrit ha viscut en un exili no oficial. Primer a Abu Dhabi. I ara s'estudia un trasllat a Cascais, a Portugal. Però no ha tornat a casa. No el deixen. Ni tan sols com una visita. Sent que l'han desterrat en la recta final de la seva vida.
No hi ha reconciliació possible amb Felip. La relació està trencada. Tot just es parlen. La distància entre pare i fill és més gran que la geogràfica. Amb Letícia, la situació és pitjor. No existeix cap tipus de comunicació. Ni interès. Per a la reina,Joan Carles és un problema del passat.
Joan Carles I viu en una profunda solitud
Ell ho viu com una humiliació pública i privada. Creu que no se li reconeix el seu paper durant la Transició democràtica. Que se l'ha condemnat a l'oblit. Que la monarquia segueix endavant mentre ell desapareix en vida. Se sent traït, aïllat, prescindible. El que va ser rei d'Espanya durant gairebé quaranta anys, avui s'enfronta a un declivi emocional profund. El silenci l'envolta. I la solitud el consumeix. Ja no queda rastre de l'home enèrgic, orgullós i desafiador que va encapçalar la monarquia durant dècades.
A això se suma el seu deteriorament físic, cada vegada més evident. L'artrosi el té pràcticament immobilitzat. Està condemnat a la cadira de rodes. Ha passat per més de deu operacions. Malucs, genolls, columna. Fins i tot es va sotmetre a tractaments experimentals a Suïssa, utilitzant cèl·lules mare. Res no ha funcionat.
La seva cama esquerra és completament rígida. Té dolors crònics que no remeten. Caminar és impossible. Aixecar-se sol, també. Les coses més bàsiques requereixen assistència constant. La seva autonomia ha desaparegut. Fins i tot necessita ajuda per anar al bany.
No pot anar sol al bany
A la nit utilitza orinal pla, com en els hospitals. En alguns moments, encara que amb vergonya i ràbia, ha hagut d'utilitzar bolquers per a adults. No vol acceptar. Però no té alternativa. Cada vegada que algú esmenta el tema, reacciona malament. S'enfada i es tanca.
També necessita banys adaptats. No pot entrar a un lavabo normal. Requereix una cadira de dutxa i l'ajuda directa d'un assistent. No es manté dret. No pot dutxar-se sol. Ni vestir-se. Ni ficar-se al llit sense suport. Tot el que abans era normal, ara és impossible.