Fa cinc anys que Joan Carles I es va exiliar per obligació als Emirats Àrabs. Casa Reial necessitava que s'apartés del focus mediàtic per no perjudicar a la corona. És probable que mai més no pugui tornar a Zarzuela ni tan sols a Madrid de forma permanent, però l'emèrit ha mogut fitxa per abandonar Abu Dhabi, i més des de la situació actual. Doha ha patit alguns bombardejos. Felip VI ha aprovat en total discreció el trasllat del seu pare a Portugal, un país més segur en aquests moments i més proper a Espanya. Ara mateix resideix a Lisboa, viu a una hora amb avió de la capital i a una hora amb cotxe de la frontera. Els metges ja li van recomanar que no fes viatges tan llargs.
Joan Carles I va demandar Miguel Ángel Revilla per vulnerar el seu honor, però també com a part d'una estratègia. El càntabre és un important altaveu en mitjans de comunicació, sabia que demandant-lo a ell anava a fer molt soroll una cosa que molestaria a Casa Reial. El polític, com molts d'altres, ha fuetejat en diverses ocasions l'emèrit pels seus problemes amb la Hisenda Pública.
Tanmateix, alguns mitjans de comunicació han parlat durant aquests anys de la suposada fortuna oculta de Joan Carles I en paradisos fiscals com Suïssa. Un d'ells és La Tribuna de Genève. Una vida de luxe que, aferma el diari suís, Joan Carles I "va voler ocultar els espanyols durant el seu regnat".
Joan Carles I va començar a retirar diners del banc suís i fer algunes donacions
Sota el suggeridor títol Cómo va volar el botí suís de Joan Carles I, La Tribune de Genève explica que els 100 milions de dòlars (84 milions d'euros) que el rei emèrit va tenir guardats en el compte d'un banc suís a Ginebra van servir per "finançar una vida secreta d'amants, apartaments de luxe i grans retirades de diners en efectiu".
Aquest article, escrit per tres periodistes, es recull la declaració davant del fiscal Bertossa d'un dels gestors suïssos de l'empresa Rhône Gestion que assessoraven Joan Carles I per aquella època. Suposadament, el pare de Felip VI va trucar als seus gestors el 2008 per avisar-los que rebria uns diners per part del rei de l'Aràbia Saudita.
Jo em vaig imaginar que es tractaria d'un regal d'entre 5 i 10 milions," explica l'assessor que després afegeix com va ser la reacció del rei Joan Carles quan li van trucar per confirmar que els seus amics saudites li havien ingressat 100 milions de dòlars en un compte de la banca Mirabaud: Joan Carles va exclamar: "Déu meu! Han estat molt generosos!".
Sempre ha estat molt discret amb els seus moviments i els seus diners. "A Ginebra, a la banca Mirabaud, gaudia de la màxima confidencialitat. Només els sis socis que llavors controlaven el banc sabien qui era darrere de la Fundació Lucum, l'empresa panamenya després de la qual Joan Carles amagava la seva fortuna,",
Va ser a partir de 2008, quan Espanya va entrar en una greu crisi econòmica el moment en què Joan Carles I va retirar part dels seus diners en grans quantitats en efectiu per a "les seves despeses personals". Fins a 2012 va retirar un total de 5,5 milions d'euros. El que es diuen "els seus diners de butxaca".