Als seus 87 anys, el rei Joan Carles I afronta una de les etapes més dures de la seva vida. El que va ser monarca d'Espanya durant gairebé quatre dècades està torejant amb una malaltia degenerativa que també va marcar el final dels dies de la seva mare, María de les Mercedes. El diagnòstic és clar: pateix una artrosi avançada que ha limitat de forma extrema la seva mobilitat, deixant-lo pràcticament immòbil i condemnat, segons els seus propis metges, a viure per sempre en una cadira de rodes.
Aquest deteriorament físic no és recent. L'emèrit ha passat per més d'una desena d'operacions, tant als genolls com al maluc, provant de mantenir una mica d'autonomia. Fins i tot va recórrer a tractaments amb cèl·lules mare a Suïssa, buscant solucions en la medicina regenerativa. Tanmateix, l'avanç de la malaltia ha estat implacable. La seva cama esquerra és completament rígida, i el dolor crònic forma part del seu dia a dia.
Els pitjors moments de la vida de Joan Carles I
Més enllà del pla físic, Joan Carles I viu amb una profunda solitud emocional. Des de la seva sortida d'Espanya, impulsada pel seu fill, el rei Felip VI, ha residit a Abu Dhabi, allunyat del seu entorn més proper. La relació amb el seu fill continua sent tensa i, encara que hi ha hagut intents d'acostament, la tornada a Espanya no sembla viable. Es diu que està preparant un trasllat a Cascais, Portugal. Però això és el més a prop d'Espanya que el deixen residir.
Un exili que el monarca emèrit sent com una humiliació. I que se li ha relegat a l'oblit sense que es reconeguin el que considera els seus mèrits durant la Transició democràtica. Com si la imposició d'un rei fos molt "democràtic".
Sol i abandonat
Aquest sentiment d'abandonament ha despertat en Joan Carles un desig de reivindicació personal. Les seves recents demandes judicials, tant contra Miguel Ángel Revilla com contra Corinna Larsen, no serien més que una mostra d'aquest pols que vol mantenir amb qui sent que l'han traït o fet malbé la seva imatge, així com una forma de cridar l'atenció del seu fill. Joan Carles sap que a Felip no li agraden aquests moviments. I seria capaç de fer marxa enrere si se'l deixa tornar a Espanya. També prepara la publicació de les seves memòries, un projecte amb què busca recuperar el control del relat sobre la seva figura històrica. 'Reconciliació', es titula. I no és un mem.
Malgrat el seu dolor, hi ha un petit racó que encara li dona alegria: les regates a Sanxenxo. Allà, juntament amb un cercle íntim i reduït, l'emèrit troba un respir a la seva situació. Però fins i tot en les seves visites a Espanya evita que se li vegi en cadira de rodes. Es recolza en bastons, escortes o assistents, perquè no vol que transcendeixin imatges que el retratin com l'home dèbil i deteriorat que és actualment. Mantenir una aparença de fortalesa continua sent clau per a ell.