Joan Carles I empitjora en l'última setmana: "No està bé, li han fet proves, hi ha por"

La situació de Joan Carles I preocupa més que mai. En els últims dies, el seu entorn més proper ha confirmat el que ja s'intuïa: l'estat del rei emèrit s'ha deteriorat de forma visible. "No està bé. Li han fet proves. Hi ha por", asseguren persones del seu cercle proper.

Amb 87 anys acabats de complir, el pare de Felip VI viu marcat per la malaltia, la falta de mobilitat i un cansament que no aconsegueix superar. Ja no és aquell monarca que caçava, navegava i presidia actes oficials. Ara és un home fràgil, dependent de tercers i atrapat en una rutina dominada per les cures mèdiques.

La salut del rei emèrit Joan Carles I va de mal en pitjor

Els últims exàmens revelen un quadre gens encoratjador. Els problemes d'artrosi severa han empitjorat. La seva cama esquerra està pràcticament immòbil. Els dolors són continus i amb prou feines troben alleujament amb la medicació. A això se sumen els trastorns nocturns: l'emèrit necessita dispositius hospitalaris per dormir i, en ocasions, ha de recórrer a bolquers. Una situació humiliant per a qui un dia va ser símbol de poder i vitalitat.

En la seva residència adaptada a Portugal, la vida gira entorn de l'assistència constant. Hi ha banys adaptats, cadires especials, barres de suport. Un equip de metges i assistents personals fa torns per ajudar-lo a vestir-se, rentar-se o moure's per la casa. Cada gest quotidià depèn ja d'altres mans. El contrast amb el seu passat resulta demolidor.

La seva solitud tampoc no ajuda. Des que va abandonar Espanya el 2020, primer a Abu Dhabi i després en Cascáis, ha viscut en un exili que s'assembla més a un càstig que a una elecció personal. No hi ha visites oficials. Tampoc senyals clars d'una reconciliació amb la Casa Reial. Felip VI manté el contacte mínim, sempre a través de la seva germana Elena, que actua com enllaç i vigila de prop la salut del seu pare.

Els problemes són tant de mobilitat com cognitius

El problema és que les últimes notícies que transmet la infanta no són bones. Joan Carles ja no aconsegueix caminar per si mateix. Les proves mèdiques confirmen que el deteriorament és progressiu i que els propers mesos seran decisius. En Zarzuela preocupa tant l'estat físic com l'impacte públic d'aquesta imatge de vulnerabilitat extrema.

Els qui l'envolten parlen d'un home que ha perdut l'energia i, en part, també l'ànim. Accepta de mala gana la cadira de rodes, evita mostrar-se feble en públic, però cada vegada li costa més ocultar la realitat. La fragilitat ha substituït al lideratge que un dia va representar.

Avui, el rei que va marcar la Transició espanyola s'enfronta al seu desafiament més gran: la dependència absoluta. Sense poder, sense família al seu costat de manera permanent i amb un cos que li passa factura, Joan Carles I viu laels dies més durs dels últims anys. I en el seu entorn reconeixen l'evident: el temps ja juga en contra seu.