Victoria Federica passa un estiu una cosa moguda. A la recent lesió al peu que la va obligar a frenar el seu ritme habitual, se suma ara la notícia de la seva presumpta ruptura amb Borja Moreno, amb qui portava mesos de relació. Però el que més ha cridat l'atenció no és el final de la història, sinó qui seria darrere del desenllaç: el seu pare, Jaime de Marichalar.
Segons apunten des de cercles pròxims a l'entorn familiar, l'exduc de Lugo no veia amb bons ulls la relació de la seva filla. Pel que sembla, el perfil del jove no encaixava del tot amb el que Jaime considerava adequat per a Victòria. Més enllà de diferències personals, hauria pesat la visió de futur i el desig que la seva filla estigui envoltada de persones que aportin estabilitat, discreció i una vida allunyada del soroll mediàtic.
Pressió silenciosa i ruptura en l'aire
La decisió final, com sempre, correspon a Victòria, però tot indica que la pressió familiar hauria tingut el seu efecte. No es tractaria d'un conflicte obert, sinó més aviat d'una suma de missatges, gestos i converses que haurien anat marcant una direcció clara: tallar en sec. Jaime, fidel al seu estil reservat, hauria manifestat la seva postura sense escàndols, però amb fermesa.
L'entorn de Borja, per la seva part, tampoc no semblava del tot còmode amb l'exposició que comporta estar vinculat a una figura com Victoria Federica. Les diferències en estil de vida, prioritats i maneres d'afrontar el públic podrien haver acabat per distanciar la parella, fins a fer la situació insostenible.
Mentrestant, Victòria ha optat per un perfil més baix en aquestes setmanes. La seva activitat en xarxes ha disminuït i, després de la seva lesió, ha centrat la seva atenció en la recuperació. Alguns interpreten aquest silenci com una etapa de transició, on es replantegen moltes coses, inclosa la seva vida sentimental.
Encara que no hi ha confirmacions oficials, tot sembla indicar que ha estat una ruptura tranquil·la, sense grans drames, però amb decisions fermes darrere. I en aquest procés, la figura de Jaime de Marichalar hauria estat clau. No des de la imposició, sinó des de la influència silenciosa que, en determinades famílies, pesa tant o més que qualsevol consell directe.