La infanta Sofia està passant una etapa de canvi en la seva relació amb la seva mare, la reina Letícia. Als seus 17 anys, comença a mostrar signes clars de voler més autonomia en la seva vida diària, una cosa que no resulta senzilla dins de l'entorn de la Casa Reial. Com ja va passar en el seu moment amb la seva germana gran, la princesa Elionor, Sofia comença a evidenciar certa incomoditat amb el nivell de control que s'exerceix sobre el seu comportament, les seves sortides i la seva presència pública.

Viure al Palau de la Zarzuela comporta un entorn molt estructurat i vigilat. Les rutines estan marcades, les sortides són comptades i l'exposició és un factor constant que condiciona fins als detalls més simples del dia a dia. Sofia, que està en una etapa clau de creixement personal, sent cada vegada més el desig de tenir una vida que s'assembli, en la mesura possible, a la de qualsevol altra adolescent.

Una etapa d'afirmació personal dins d'un entorn exigent

En els últims mesos, Sofia ha començat a expressar amb més claredat les seves ganes de disposar de més espais propis. Vol sortir de nit amb amigues, moure's per la ciutat sense sentir-se observada o condicionada, i gaudir de la mateixa llibertat que tenen altres joves de la seva edat. Tanmateix, les restriccions que imposa la imatge institucional de la família i la protecció constant a què està sotmesa dificulten aquesta experiència.

La infanta Sofia amb els seus parells
La infanta Sofia amb els seus pares

La reina Letícia manté una supervisió directa sobre molts aspectes del dia a dia de les seves filles, especialment en el relacionat amb la seva exposició mediàtica i el seu comportament en públic. Aquesta actitud, que busca protegir la imatge de la institució, ha estat interpretada per Sofia com una limitació constant. Encara que la relació entre mare i filla continua sent estreta, comencen a sorgir diferències clares sobre la forma en què Sofia vol gestionar el seu temps i les seves decisions.

Com al seu dia va passar amb Elionor, el desig de construir una identitat pròpia més enllà de la figura institucional és part natural d'aquest procés. Sofia no busca trencar amb el seu entorn, però sí guanyar certa independència i sortir, a poc a poc, del paper reservat i discret que s'espera d'ella.

Aquest nou capítol en el seu creixement personal marca l'inici d'una etapa en què Sofia intentarà trobar el seu propi equilibri entre el seu paper en la família reial i les seves necessitats com a adolescent. Un procés que, encara que discret, ja ha començat a notar-se dins i fora de Zarzuela.