La infanta Sofia està a punt de començar una nova etapa acadèmica fora d'Espanya, una decisió que ha despertat opinions trobades dins del Govern i entre diversos sectors socials. La seva elecció de cursar estudis universitaris en un programa internacional amb seus a Lisboa, París i Berlín suposarà un cost aproximat de 18.500 euros per curs, la qual cosa eleva la inversió total a prop de 55.000 euros pels tres anys de carrera. Una xifra que, per a molts, representa una de les despeses educatives més altes que ha assumit fins ara un membre de la Casa Reial.

Encara que el desemborsament serà cobert de forma privada pels Reis, el que ha generat controvèrsia no és només l'import, sinó el missatge que transmet una formació completament allunyada del sistema universitari espanyol. Molts consideren que aquesta decisió llança un senyal equivocat sobre la qualitat de l'educació superior a Espanya, com si cap institució nacional no fos prou vàlida per acollir la formació d'una figura tan rellevant.

La infanta Sofia en la seva graduació amb Felip i Letícia
La infanta Sofia en la seva graduació amb Felip i Letícia

A aquest argument se suma el debat institucional. Hi ha els qui creuen que, en un context on la monarquia intenta reforçar la seva imatge de proximitat, sobrietat i compromís amb el país, elegir una universitat estrangera podria interpretar-se com una falta de confiança en les estructures educatives pròpies. La pregunta que flota en l'aire és clara: si la infanta Sofia no estudia a Espanya, quin missatge s'està enviant als joves que sí que ho fan?

Formació global i tensions internes

Des de l'entorn més pròxim es defensa l'elecció com a part d'un projecte formatiu ambiciós, centrat en ciències polítiques i relacions internacionals, amb un enfocament trilingüe i experiència a diverses capitals europees. Es tractaria d'una preparació pensada a llarg termini, vinculada a possibles tasques institucionals de caràcter internacional. A més, s'ha intentat matisar que la proximitat geogràfica i la possibilitat de tornar amb freqüència al país mitigarien qualsevol efecte de "desvinculació".

Tanmateix, les crítiques no han cessat. Diversos sectors del govern espanyol han mostrat incomoditat amb el nivell de despesa que comporta el trasllat i, sobretot, amb la falta de referència a universitats espanyoles com a opció prioritària. Per a molts, es perd una oportunitat de donar exemple i donar suport al sistema a públic nacional des de la mateixa Casa Reial.

En resum, la decisió de la infanta Sofia no només implica una aposta per l'educació internacional, sinó que també ha obert un debat sobre identitat, pertinença i el valor que se li dona —o no— al que s'ofereix dins de les nostres fronteres.