La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van començar el seu divorci el gener de 2022. La causa va ser un escàndol. Unes fotografies van revelar a l'exduc de Palma acompanyat d'una altra dona. Cristina no sabia res. El cop va ser brutal. Es va refugiar a Ginebra mentre exigia explicacions.
Després de mesos de tensió va arribar l'acord. Dur. Llarg. Joan Carles I va intervenir entre ells. El resultat va afavorir més Iñaki que la seva exdona. No va ser casual. L'exjugador d'handbol coneixia massa secrets. Més de vint anys dins de la família Borbó li havien donat accés a converses, documents i moviments que podien comprometre seriosament a la Corona.
Diners per a Iñaki Urdangarin a canvi de silenci
Hi va haver fins i tot propostes d'escriure un llibre de memòries. Un editor li va oferir milions. Però Urdangarin va renunciar. No per fidelitat. Ho va fer perquè sabia que rebria més diners d'altra banda. El pacte va ser silenci a canvi de compensació. L'emèrit va prometre que la seva vida quedaria resolta després de sortir de presó. I va complir.
Segons Juan Luis Galiacho, l'acord va incloure una indemnització de dos milions d'euros i una pensió mensual de 25.000 euros. Per tota la vida. Exempta d'Hisenda. Amb aquestes condicions, Iñaki no tornaria a treballar. I quan el rei emèrit falti, serà la infanta Cristina que hagi de continuar pagant. El compromís és familiar. Irrompible.
Però hi havia clàusules. I una d'elles era la discreció absoluta. Una cosa que Iñaki no sempre respecta. Les seves exhibicions de luxe han generat malestar. Va passar de demanar diners a amics per a cafès a presumir d'un tren de vida impossible de justificar només amb la seva pensió. Aquesta ostentació inquieta a la Casa Reial.
La infanta Cristina ha de ser el tallafoc d'Iñaki Urdangarin
Per això, Felip VI va intervenir. Va ordenar a la seva germana Cristina mantenir Urdangarin callat i feliç. No vol sobresalts. El rei sap que la prioritat és protegir la imatge de la institució. Ara que Elionor comença a fer passos ferms com a hereva, cada escàndol del passat suposa un risc. El relat ha de ser net, sense esquerdes. I Cristina ha de ser qui apagui qualsevol incendi que es pugui ocasionar.
Iñaki, tanmateix, guarda cartes. Podria parlar del cas Nóos, dels seus implicats, de les pressions que va rebre. Fins i tot de noms incòmodes com Jaime del Burgo. I això és el que més preocupa Zarzuela. Massa secrets. Massa boques que podrien trencar el silenci.