Segons fonts del seu entorn proper, el declivi físic de Joan Carles I s'ha accelerat notablement en els últims mesos. La seva cama esquerra es troba pràcticament immobilitzada, la qual cosa li impedeix de caminar de forma autònoma. Necessita una cadira de rodes per a qualsevol desplaçament, fins i tot en trajectes curts, i la seva dependència d'altres persones és total.
Més enllà del físic, també es percep un empitjorament mental. Els qui han compartit amb ell en els últims temps asseguren que Joan Carles ha perdut gran part de la seva agudesa intel·lectual, la seva famosa espurna i aquest sentit de l'humor àcid que el va caracteritzar durant dècades. Avui és un home vulnerable, inestable i amb llacunes de memòria preocupants.
Joan Carles I perd ràpidament les seves capacitats cognitives
Des de l'entorn més pròxim es comença a parlar obertament de demència senil, encara que sense un diagnòstic oficial per part de la Casa Reial, que manté el tema amb el més estricte hermetisme. Encara que en realitat, les paraules "demència senil" ja van aparèixer lligades a Joan Carles el 2021. El periodista monàrquic José Antonio Zarzalejos va apuntar al seu llibre 'Felipe VI, un rey en la adversidad' que l'emèrit patia una "lleu incapacitat cognitiva", descrivint un quadre de lapsus de memòria i una desconnexió amb la realitat que li impedia d'assumir les conseqüències dels seus propis actes.
Avui, quatre anys després, aquesta "lleu incapacitat" sembla haver evolucionat cap a un estat més seriós. Joan Carles I ja no reconeix certs amics de tota la vida, i té serioses dificultats per recordar esdeveniments recents. En un intent per protegir-lo de si mateix, algunes de les seves trucades estan sent controlades o fins i tot limitades per personal de confiança, davant del temor que digui una cosa inapropiada o comprometedora sense adonar-se'n.
Preocupació màxima de la infanta Cristina
Davant d'aquest panorama, les emocions dins del nucli familiar estan a flor de pell. La infanta Cristina, que sempre ha mantingut una relació estreta amb el seu pare, estaria profundament afectada. Persones properes asseguren que plora amb freqüència i que és plenament conscient que el final s'apropa. La situació la supera, i és incapaç de veure l'home que va ser, fort i dominant, reduït a una figura fràgil i dependent.
També la infanta Elena, molt unida sempre a Joan Carles I, està preocupada. Ambdues filles intenten passar el major temps possible amb ell, conscients que els seus dies de lucidesa són cada vegada més escassos. Mentrestant, des de la Casa Reial, es guarda silenci absolut, provant de protegir la imatge institucional davant d'una realitat cada vegada més evident: el rei emèrit s'apaga lentament.