Iñaki, exgendre del rei Joan Carles I, va ser en el centre de l'escàndol del cas Nóos, que va revelar una xarxa de corrupció i estafes que van afectar nombroses persones i institucions. Un episodi que, per molts anys que passin, continua sent un llast important per a la monarquia espanyola. Sempre s'ha sabut que els reis fan i desfan com volen. Però amb el cas Nóos es va traspassar una línia molt vermella: qualsevol membre de la família reial pot ser sospitós de corrupció.
L'exduc de Palma va ser condemnat a presó per les seves activitats il·legals, però poc s'ha parlat dels detalls sobre com va utilitzar la seva connexió amb la família reial per enganyar i estafar artistes espanyols. Entre les víctimes es troben figures com Ramoncín i Víctor Manuel, que van recordar, en una entrevista, com l'organització SGAE va ser manipulada per l'Institut Nóos per obtenir fons. Ambdós artistes van compartir les seves experiències sobre com van ser involucrats en una operació aparentment legítima que va acabar sent una estafa.
Iñaki Urdangarin va estafar Ramoncín, Víctor Manuel i altres artistes
Segons les declaracions dels artistes, l'Institut Nóos, dirigit per Urdangarin i el seu soci Diego Torres, es va presentar davant d'ells com una consultora encarregada de millorar la reputació de la SGAE. El que en principi semblava una col·laboració beneficiosa per a l'entitat cultural, aviat es va transformar en una situació “ridícula”, tal com ho va descriure Ramoncín. El músic va relatar que, durant les reunions amb els representants del Nóos, Urdangarin no va ser present, la qual cosa ja va generar desconfiança entre els involucrats.
Al llarg de tres anys, l'Institut Nóos va aconseguir estafar més de 100.000 euros l'any a la SGAE, justificant la despesa sota el pretext de millorar la imatge de l'organització. Víctor Manuel va expressar la seva traïció en saber que Urdangarin i Torres s'havien emportat un total de 300.000 euros per un servei que mai no es va realitzar de forma efectiva. “Ens van prendre el pèl durant tres anys”, va afirmar l'artista, revelant com els diners van ser mal utilitzats i com l'engany va ser orquestrat a través de la falsa promoció i assessoria que mai no va existir.
Va estafar 300.000 euros en tres anys
La participació del rei Joan Carles I com a president d'honor de la SGAE va ser clau per donar aparença de legitimitat a aquesta operació. Segons Víctor Manuel, el rei emèrit va ser utilitzat per donar-li credibilitat a l'estafa. El fet que l'Institut Nóos es beneficiés del nom de la família reial va ser fonamental per a l'èxit d'aquest frau, ja que molts artistes i entitats culturals no van dubtar a col·laborar, creient que la intervenció de la Casa Reial validava les operacions.