Iñaki Urdangarin i Ainhoa Armentia continuen la seva història d'amor. A la seva manera, clar. Quina? Doncs convertint la seva vida en una gimcana per evitar les mirades tafaneres de la premsa, dels ciutadans de Vitòria-Gasteiz, de confidents de la seva encara dona Cristina i fins i tot de la seva pròpia mare, Claire Liebaert. La xicota del seu fill no li barrufa gaire, ell ho sap i intenta amagar-la, avergonyit. Això és el que vam deduir de les declaracions de la senyora fa uns dies, assegurant que "no la conozco". Cosa estranya, perquè la capital d'Euskadi és petita, tothom sap qui és el veí i, més important: l'Iñaki ha deixat a una germana de rei per una plebea i veïna de la teva localitat. Vaja, una mica de suport matern no estaria malament. Però Liebaert és pro Cristina. Ahir, avui, sempre. I Urdangarin no vol emprenyar la mare que el va matricular, només faltaria.
Bé, doncs una nova informació rebla el clau d'aquesta percepció d'incomoditat, de secret, fins i tot de basarda. Resulta que acaben d'esbombar el raconet íntim de la parella a la ciutat basca, on intenten passar desapercebuts, parlar de les seves coses sense temors, i ves a saber si deixar-se anar amb gestos d'afecte, amor i passió en un ambient suposadament exclusiu. No diem privat perquè contra tot pronòstic no parlem ni d'un piset, ni d'un local comercial, ni d'una habitació d'hotel o un reservat en una discoteca. Ah, no. Sí és que són originals, aquest parell. També podríem afegir el terme delirant, però vaja, que no volem crear-nos enemics. Això sí: l'amagatall té tela. De traca.
Iñaki i Ainhoa s'amaguen en un camí rural de les rodalies de Vitòria a plena llum del dia
A veure: Vitòria-Gasteiz li toca de molt a prop a l'autor d'aquest text. Coneix els costums, els hàbits, els paratges més coneguts i també els ignots. Poca cosa se'ns escapa. I precisament per això quan seguim determinades informacions sobre la vida de l'Iñaki a la ciutat no podem més que dibuixar un enorme somriure al rostre. No, no estem criticant els companys de Vanitatis que acostumen a oferir exclusives sobre Urdangarin aprofitant les seves goles profundes de l'entorn més proper a l'ex Duc empalmat, ni molt menys. Es tracta només d'una barreja d'incredulitat i sarcasme a partir de coses com el que trobem avui al seu web: "Uno de los escondites de Urdangarin y Ainhoa Armentia en Vitoria". No li donin moltes voltes, perquè s'amaguen a camp obert, a plena llum del dia, en un camí rural d'un poble limítrof amb el municipi, molt a prop del pavelló de l'equip de bàsquet del Baskonia i de l'Acadèmia de la Ertzaintza. Un poblet que es diu Zurbano, envoltat de camps de conreu. La cosa, i la broma, no acaben aquí.
Impossible passar desapercebuts: vestits de carrer i envoltats d'escortes entre camps de conreu
Els gasteiztarres (o vitorians) són gent tradicional: pintxos, potes (vins) i passejades per les nombroses zones verdes de la ciutat. Si surts de bon matí i no te trobes amb una munió de gent amb impermeable, roba esportiva i calçat de muntanya és que no ets a Vitòria o que acabes d'aterrar d'un altre planeta. Apostem per aquesta segona opció: Iñaki i Ainhoa estan vivint episodis que no són d'eixe món. Sigui com sigui, no perdin el detall del vestuari, perquè és crucial. La parella va a passejar vestits de carrer. Ni tan sols van camuflats. I si a això li afegeixes que porten un seguici d'escortes a 50 metres, sempre discrets i tal, home, el quadre és pintoresc. Diu el company de Vanitatis en boca de la seva font que els veïns de la zona "no están pendientes de estas cosas, es gente de bien". No ho dubtem. Bona gent. Però que no se n'adonen de qui són? Ai, pardalets. Bé, hi ha una altra afirmació d'aquesta persona misteriosa que fa posar-ho tot entre cometes: "Yo también voy para desconectar un poco del ruido de Vitoria, porque no hay casi gente". Soroll a Vitòria? Quin fart de riure. Sembla Washington, tu. Els decibels surten a tornar, com la declaració de la renda.
En fi. Frisem per tornar a la ciutat i parar una taula i cadiretes en aquest camí rural de Zurbano. Serà un espectacle.