La infanta Elena, primera filla del rei Joan Carles I, sempre va ser considerada la més discreta dels borbons. Allunyada dels focus mediàtics que persegueixen la seva germana Cristina o la seva cunyada Letícia, ha intentat mantenir la seva vida privada al marge. Tanmateix, fins i tot ella ha viscut capítols que han deixat empremta. I no parlem només del seu matrimoni fallit amb Jaime de Marichalar.
Un dels episodis més comentats, encara que poques vegades reconegut obertament, va ser el seu romanç amb Cayetano Martínez de Irujo, fill de la duquessa d'Alba. Ambdós tenien en comú la seva passió per l'hípica i valors aristocràtics. La seva connexió evident. Joan Carles I i Sofia el veien com el gendre ideal. Els rumors no deixaven de créixer en cercles nobles i converses en cercles de les altes esferes.
Motxilles del passat no van permetre a Cayetano avançar amb la relació
Però aquella història, que semblava tenir tots els ingredients per convertir-se en un matrimoni molt convenient per a la casa reial, va acabar de forma inesperada. I dolorosa. Segons fonts pròximes a palau, va ser Cayetano qui va decidir posar distància entre ambdós, tot just tres mesos després d'haver començat a tenir una relació més íntima. La infanta Elena, profundament il·lusionada, va quedar devastada.
El motiu, tanmateix, no va ser una falta d'afecte. La veritable raó residia en un passat traumàtic que Cayetano mai no va aconseguir superar del tot. L'aristòcrata ha parlat obertament en ocasions dels abusos físics i emocionals que va patir durant la seva infantesa en mans de les seves cuidadores.
Un trauma infantil que el va marcar per tota la vida
Segons el mateix Cayetano, rebia pallisses sistemàtiques que, com ell mateix va reconèixer davant de Risto Mejide en una entrevista, el van portar "a tenir por de les dones". I que el van marcar per tota la vida. En més d'una ocasió, aquests episodis el van portar a ser ingressat en centres hospitalaris per superar-los amb tractament psicològic.
Aquest fosc passat va ser un obstacle insalvable per avançar en una relació amb una membre de la família reial. Encara que la infanta Elena mai no va jutjar ni es va allunyar per aquests motius, Cayetano va entendre que no podia arrossegar-la a una vida marcada pels seus desequilibris emocionals i ferides internes. No se sentia preparat per assumir el rol de consort d'una figura pública tan important ni per conviure sota el pes de les exigències institucionals. Mentrestant, per a Joan Carles I, que veia a Cayetano un gendre ideal, va ser una decepció difícil de digerir.