El rei emèrit Joan Carles I ha viscut a Abu Dhabi des d'agost de 2020. Fa més de cinc anys. Té 87 anys i el seu estat de salut és delicat. Pateix una artrosi degenerativa severa i alguns apunten a un incipient deteriorament cognitiu. Necessita atenció mèdica constant. I en aquest context, té un desig ferm: tornar Espanya de manera definitiva.
Aquest desig el transmet als seus més propers. I també al seu fill, el rei Felip VI. Però l'emèrit no es limita a demanar. Es mou. Llança missatges. Molesta. Ha denunciat Miguel Ángel Revilla, sent la primera vegada que un rei es querella contra un civil. Ha impulsat una fundació a Abu Dhabi amb les infantes Elena i Cristina per gestionar la seva herència fora del control espanyol. Ha iniciat contactes amb Netflix per a una sèrie sobre la seva vida. I prepara la publicació de les seves memòries. Tot això irrita a la Zarzuela.
Joan Carles I pressiona Felip VI per tornar a Espanya de forma definitiva
Felip VI no ignora la situació. En privat, hauria promès al seu pare que podria tornar només a dos escenaris: una operació d'alt risc o una malaltia terminal. Res d'això no s'ha confirmat encara. Però el deteriorament avança. De moment ha aconseguit que el deixin instal·lar-se temporalment a Cascais, Portugal. Però continua sense aconseguir el seu objectiu prioritari: viure a Madrid.
L'actual monarca sap que no pot decidir en solitari. Una tornada sense consens seria arriscada. La figura de Joan Carles continua marcada pels escàndols financers. Però, alhora, molts encara el veuen com un símbol de la Transició i de l'arribada de la democràcia. Felip VI es mou en aquest terreny ambigu. Vol evitar un escàndol major, però tem que la mort del seu pare lluny d'Espanya deixi una taca inesborrable en el seu regnat.
Felip VI busca aliats
Per això, el rei ha iniciat discretes converses. Busca suport polític i legitimitat social. Entre els seus interlocutors, dos noms de pes: José María Aznar i Mariano Rajoy. Ambdós han governat amb el suport del Partit Popular. Ambdós coneixen les conseqüències de decisions impopulars. I ambdós conserven influència en els sectors conservadors, clau per suavitzar qualsevol retorn de l'emèrit.
Les reunions s'han produït en un clima de màxima confidencialitat. En elles s'ha parlat de la crisi política que colpeja al Govern. Però també, i de forma insistent, s'ha abordat la qüestió de la tornada de l'emèrit. Aznar i Rajoy, encara que amb matisos, no han mostrat una oposició frontal. Prefereixen prudència, però entenen que el temps corre en contra del rei i de la institució.
Felip VI sap que necessita un equilibri. No pot donar la imatge de protegir el seu pare, però tampoc la d'abandonar-lo. Amb Joan Carles I debilitat i pressionant, i amb l'opinió pública dividida, cada moviment és arriscat. El cert és que, amb el pas dels mesos, la tornada de l'emèrit ja no és una possibilitat llunyana. És un problema immediat. I l'actual monarca busca suports per enfrontar-lo.