La Casa Reial defensa que la princesa Elionor està afrontant amb il·lusió la seva formació militar obligatòria, un pas clau cap al seu rol com a futura reina. Tanmateix, la realitat després d'aquestes setmanes encaixa en un escenari diferent. Elionor mai no s'ha sentit còmoda en entorns massa exigents, i l'etapa recent a bord dels vaixells de l'Armada ha estat especialment complicada. La princesa ha passat moments de forta tensió, fins al punt de sentir-se desbordada i plantejar-se la seva sortida abans de temps.
Al llarg de les rondes de preparació i les patrulles en alta mar, les condicions operatives i la disciplina naval han exigit una adaptació permanent a horaris intensos, procediments exigents i un entorn marcat pel rigor institucional. Aquesta duresa s'ha traduït per a Elionor en episodis d'estrès acumulat, en especial quan s'han combinat activitats físiques amb responsabilitats protocol·làries. Una d'aquestes situacions va assolir un nivell emocional tal que va suposar una trucada al seu pare, el rei Felip VI, en la qual la princesa va esclafir a plorar demanant d'abandonar el vaixell.
La intervenció paterna no es va quedar en una conversa d'ànim. Segons fonts properes, Felip ha adoptat un rol activista en intentar rebaixar el nivell de pressió sobre la seva filla. A través de trucades recurrents, hauria expressat la seva preocupació pel seu benestar emocional i hauria gestionat ajustaments en la intensitat de les tasques tant educatives com militars. L'objectiu hauria estat suavitzar el protocol habitual per adaptar-lo a les necessitats reals d'Elionor, sense que això impliqui rebaixar la seva formació, però sí dotar-la d'un entorn que eviti situacions limitants per a la seva salut mental.
La formació militar, entre obligació institucional i estrès personal
El destacable en aquest cas és que Elionor, malgrat el seu compromís institucional, no ha trobat en l'Armada un escenari còmode o motivador des del punt de vista personal. El pas pel Vaixell‑Escola, amb els seus ritmes i exigències, ha suposat un repte superior a l'esperat per a una estudiant amb perfil més acadèmic i menys orientada a les dinàmiques de xarxa militar. Això ha generat una tensió que li ha impedit de gaudir d'activitats que prèviament semblava assumir amb naturalitat.
En paral·lel, Felip VI assumeix una tasca més paternal que estrictament protocol·lària. Intentar disminuir la pressió imposada sobre la seva filla no és una qüestió menor: implica avaluar les regles que regeixen una formació tradicionalment inamovible. Malgrat que les imatges transmeten disciplina i compliment, el cert és que en privat s'haurien produït moviments destinats a adaptar els ritmes, l'entorn social a bord i alguns exercicis físics, per evitar que l'experiència militar es converteixi en un trauma emocional.
Elionor, per la seva part, hauria agraït aquest ajustament privat. Aquestes accions ofereixen una visió més humana del seu pare i un enteniment de les limitacions personals dins d'un procés institucional obligatori. No es tracta simplement de rebaixar dificultat, sinó de cuidar el seu desenvolupament integral i oferir-li marge per compensar les exigències amb espais de descans i suport emocional.
Aquest episodi realça la complexitat de preparar una hereva al tron en termes d'imatge, formació i resiliència. No n'hi ha prou amb complir els protocols: implicar-se en la seva adaptació real és clau per evitar que l'experiència es percebi com una imposició. Felip VI, en intervenir directament, no només ha garantit que la seva filla continuï rebent una formació militar, sinó que ho farà respectant el seu benestar.
En definitiva, la intervenció del rei davant les tensions derivades de la formació militar d'Elionor el revela com un pare disposat a preservar la salut emocional de la seva filla, fins i tot en un context institucional rigorosament regulat. Es tracta d'una lliçó d'equilibri entre tradició i sensibilitat personal, on la formació pren forma condicionada, no menys sòlida, però sí més humana.