Felip només ha hagut de prendre una decisió en tota la seva vida, i supervisada, no lliure. La Constitució concedeix al príncep (o princesa) que decideixi la persona amb la qual vol contraure matrimoni, el futur rei o reina consort. Però amb un matís: les Corts Generals, és a dir, el Congrés dels diputats, pot votar-hi en contra. L'article 57 de la Constitució diu "Aquellas personas que teniendo derecho a la sucesión en el trono contrajeren matrimonio contra la expresa prohibición del Rey y de las Cortes Generales, quedarán excluidas en la sucesión a la Corona por sí y sus descendientes". És un article contra princeses o prínceps frívols, no poden casar-se amb qui vulguin. Si es casen contra el criteri del rei i del Congrés dels diputats, deixen de ser prínceps. Si Felip s'hagués obsessionat a casar-se amb Letícia contra l'opinió de Joan Carles i de PSOE i PP ara tindríem una reina Elena i un príncep Froilán. Felip fora.
Els periodistes monàrquics acostumen a explicar que Joan Carles sempre es va oposar a la boda amb Letícia i que Felip, després que totes les seves exnòvies, d'Isabel Sartiorius a Gigi Howard passant per l'última, Eva Sannum, va plantar un ultimàtum als seus pares, a Joan Carles i a sofia, que també es malfiava de la plebea periodista d'esquerres. I s'ha escrit molta literatura sobre la plantada de Felip: "O me caso con Letizia o renuncio a la Corona". I que davant aquest pànic, els emèrits van empassar-se el gripau d'una filla política que no suportaven, Letizia Ortiz Rocasolano. Ara la revista Diez minutos recupera una vella entrevista a Pilar Urbano que nega aquesta història i revela que Felip no va plantejar cap ultimàtum als seus pares. Trenca un mite i revela que el príncep no estava disposat a renunciar a la Corona per amor a Letícia. Felip va aclarir a la periodista que si els reis li haguessin prohibit que es casés amb Letícia ho hauria acatat. Aquest és el poder de l'amor de Felip per Letícia: nul.
Pilar Urbano al pòdcast La Visita: "Cuando yo empecé a ilusionarme con Letizia -me dijo Felipe-, y vi que me empezaba a enamorar, porque eso se nota, sé por ley que el llamado a reinar puede contraer matrimonio si no tiene el veto del Rey y las Cortes. Entonces empecé a hacer 'catas'. Me dijo: aquí todo se discute en la sala de estar y primero pregunté a mis hermanas, y lo vieron bien. Y me animé. Luego a mis tías, y también. Entonces ya empecé a preguntar a personas de prestigio: Gregorio Peces Barba, José María Aznar, Calvo Sotelo... aquellos del Consejo de Estado que tenían que decir sí o no. Y veía que iba teniendo aceptación. Y entonces es cuando lo declaré a los Reyes. Los Reyes me dijeron que sí, pero si me hubiesen dicho que no, hubiese renunciado a Letizia, porque mi destino es reinar. Aunque la Tierra se hubiese abierto bajo mis pies, pero yo no concibo un matrimonio sin estar enamorado, porque hubiera sido una tortura.¿O sea que no hubo ultimátum? No, aunque si los Reyes hubiesen dicho que no, yo hubiese renunciado a Letizia".
La comissió del sí la van integrar personatges tan pintorescos com Elena, Cristina, Pilar, Margarita i Aznar. Tots li van dir que encantats amb Letícia, o això diu ell. Però Felip si la mare o el pare li diuen que no, hauria fet fora Letícia de la seva vida. No és estrany que Letícia, en saber-ho, es llancés en braços de Jaime del Burgo. El seu matrimoni molt romàntic no ho és.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!