Letícia té dues biografies escrites: la dels aduladors i l'apòcrifa. La segona sempre és més interessant que l'oficial, perquè no explica el que ella vol sentir sinó el que ella és. Però de les biografies oficials surten dades desconegudes que serveixen per interpretar el personatge. Acaba de succeir amb la revista Vanity fair, que li dedica el número del mes de desembre a la reina Letícia, sobretot a un vessant, el cultural. D'ella la revista diu que és una lletraferida, que adora llegir literatura espessa i consumeix autors de culte: Annie Ernaux, Pier Paolo Pasolini,  H.P. Lovecraft, Vivian Gornick... El cosí de la reina, David Rocasolano, molt més proper a Letícia va escriure el contrari a Adiós princesa, que és poc culta, poc llegida: "La prensa lacaya dice que mi prima es lectora voraz. Mentira, jamás lee más que los periódicos y algún best seller tipo Grisham. Sobre la actualidad se limita a decir que todos los políticos viven del cuento. Antes también lo decía de la Casa Real pero obviamente ya no".

Cover   Letizia
Portada Vanity fair desembre

Vanity fair escriu sobre la secreta addicció de Letícia els divendres a la nit: anar al cine sola: "Lo suyo no es cinefilia, es adicción”, desliza una persona que comparte con ella su pasión por el séptimo arte. Los máximos exponentes del cine americano de los setenta, como Scorsese o Coppola, pero también Woody Allen, Michael Haneke o autores españoles, como Rodrigo Cortés, Pablo Berger o Carlos Vermut —también el veterano José Luis Garci, a quien describió en un discurso como “hombre de memoria prodigiosa y gran conversador”—, entusiasman a la reina que, aunque está suscrita a todas las plataformas, suele ir al cine cada fin de semana. Los viernes, sola. Y siempre a salas en versión original. En una de ellas vio este verano el documental Libres, de Santos Blanco, que recomendó entre su círculo". Letícia paga tota la TV de pagament, de Filmin a Disney, i els divendres va sola a veure cine en VOSE o un docu sobre monjos de clausura.

Libres 898136251 large

Libres, el docu favorit de Letícia

La revista voldria haver titulat Letizia la reina de la cultura. Contradiu la imatge de qui la coneix i la detesta, el seu cosí. La premsa més afí elabora un retrat més amable que només destaca tres errors de Letícia: maltractar la sogra, tenir amics corruptes i voler controlar la premsa "En los últimos tiempos Letizia ha hecho una notable labor de contención. En especial desde el comentario rifirrafe con la reina Sofía , en 2018 en la catedral de Palma, que provocó su mayor crisis de imagen hasta la fecha —por encima incluso del intercambio de mensajes con su “compiyogui”, el empresario Javier López Madrid— . Ha dominado el impulso que le jugó alguna mala pasada en sus inicios, cuando llegó a interpelar a algún cronista que había escrito algo que juzgaba inexacto o que no era de su agrado". 

0O9A7638
Letícia a Vanity Fair desembre

El gran retrat de la reina està per escriure. Pilar Eyre sempre diu que escriurà la biografia abans de morir-se. De moment la millor peça escrita de la reina seguex sent Adiós princesa. El títol no es refereix a Letícia sinó a l'autèntica princesa del conte, Érika, la seva germana morta. Mort de la qual el cosí culpa Letícia per omissió. Per no haver fet res per impedir aquell suïcidi. De moment Letícia regna a la fira de les vanitats.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!