Al cor del glamurós Principat de Mònaco, on les aparences són llei i els secrets s'oculten després de somriures de gala, ha esclatat un conflicte familiar de proporcions èpiques. Albert de Mònaco i la princesa Charlene es troben atrapats en una lluita silenciosa, però ferotge, que posa en joc no només el seu ja trontollós matrimoni, sinó també la imatge pública de tota la casa Grimaldi.

El detonador no ha estat cap altre que els fills extramatrimonials del príncep sobirà, Jazmin Grace Grimaldi i Alexandre Grimaldi-Coste. Encara que ambdós van ser reconeguts per Albert abans del seu matrimoni amb Charlene, la seva presència en la vida dels bessons Jacques i Gabriella és una línia vermella que la princesa no està disposada a creuar. I és que, lluny d'adoptar una postura diplomàtica, Charlene ha deixat clara la seva negativa rotunda. Segons fonts properes a l'entorn del Palau, l'exnedadora sud-africana "no vol ni veure ni sentir parlar" dels fills grans del príncep Albert.

El príncep Albert insisteix a unir els seus quatre fills: tensió en augment

La situació s'ha tornat insostenible dins dels murs del Palau Grimaldi. Albert de Mònaco, mogut per una necessitat gairebé obsessiva de reparar vells errors, ha manifestat en privat la seva intenció d'apropar els seus fills extramatrimonials a la família oficial. Desitja que formin part, almenys simbòlicament, del cercle íntim dels Grimaldi, i que tinguin una relació directa amb Jacques, l'hereu al tron, i la seva germana Gabriella.

Però el desig del príncep ha xocat frontalment amb la muralla emocional de Charlene, que considera aquesta idea un afront directe a l'estabilitat institucional del Principat. En el cas particular d'Alexandre Coste, la situació és encara més complexa. El jove, de 21 anys, ha començat a brillar amb llum pròpia a les passarel·les europees, projectant una imatge pública que incomoda la cort i, sobretot, Charlene. Però no només Alexandre ha estat apartat. Jazmin Grace, filla gran d'Albert, tampoc no ha tingut cabuda en els esdeveniments de pes des que Charlene va assumir el seu paper com a princesa consort. La jove, que resideix als Estats Units i ha conreat una carrera artística allunyada del protocol monegasc, ha estat sistemàticament exclosa de l'agenda real.

Charlene contraataca: protegeix el llegat de Jacques tant sí com no

Més enllà de l'evident malestar personal, les decisions de Charlene responen a una estratègia molt més profunda. La princesa tem que qualsevol intent de visibilitzar els fills d'altres relacions del príncep pugui eclipsar la figura de Jacques, l'únic legítim hereu al tron monegasc. En un entorn on el llinatge és més important que l'empatia, Charlene està disposada a blindar els seus fills de qualsevol element extern que pugui enterbolir el seu camí cap al poder.

Els experts en reialesa no descarten que aquest nou conflicte sigui el catalitzador final d'una separació llargament anunciada. Tot i que en aparença encara compleixen les seves funcions institucionals, la fredor entre el príncep Albert i Charlene ja no pot dissimular-se. Els seus gestos en actes públics, les llargues temporades separats i les agendes incompatibles alimenten la teoria que el matrimoni no és més que un acord de façana.