El doctor Manuel Sans Segarra ha passat la seva vida sencera dins de la medicina. Va ser cirurgià, professor universitari i pioner en introduir la laparoscòpia a Espanya. Va dirigir el servei de cirurgia de l'Hospital de Bellvitge a Barcelona i va rebre incomptables reconeixements per la seva tasca. Avui, octogenari ja jubilat, no ha deixat de sorprendre. Però no pel bisturí, sinó per la seva investigació sobre un fenomen que intriga a milions: les experiències properes a la mort. Sobre això ha parlat en entrevistes en mitjans i xarxes socials.
La seva vida va canviar a partir d'un cas concret. Un pacient, donat per clínicament mort, va ser reanimat per Sans. En despertar, va relatar amb detall el que havia passat a la sala mentre la seva activitat neuronal era absent. Un altre cas, similar, es va produir amb una dona que va assegurar haver "viatjat" per l'hospital i va descriure el que va veure. Les dades coincidien amb el que en realitat havia passat. Per a un home de ciència, allò va resultar impossible d'ignorar.
Manuel Sans Segarra, una eminència en casos d'ECM
A partir d'aquests episodis, Sans va començar a investigar. Es va endinsar en una literatura mèdica que no sol ocupar titulars, però que existeix. Va descobrir que milers de testimonis similars havien estat documentats en revistes científiques i en llibres firmats per metges de prestigi internacional. Tots coincidien a descriure sensacions semblants.
Segons explica, el primer que relaten els qui han viscut una ECM és que "surten del cos". Ho veuen tot des de dalt, com si fossin espectadors. Parlen d'una facilitat sorprenent per desplaçar-se, fins i tot a llocs llunyans. Alguns han descrit fets que van passar en llocs molt distants, després comprovats com a reals. I gairebé sempre esmenten uns enigmàtics éssers de llum, figures que orienten i acompanyen.
També es repeteix un altre fenomen: la trobada amb éssers estimats morts. Pacients que asseguren haver parlat amb els seus pares, germans o amics morts, i fins i tot haver sentit abraçades reals. Sovint, a més, descriuen una espècie de pantalla en la qual veuen passar la seva vida sencera, com si fos una pel·lícula. I, al final, apareix la llum. Una presència càlida, que transmet pau, i que convida a quedar-se.
No creu que amb la mort s'acabi tot
Per a la ciència tradicional, la mort és el final. Deixar de pensar significa deixar d'existir. Però Sans discrepa. "Quan morim només deixem enrere el cos", afirma. Aquest cos no és més que una carcassa, composta per pols d'estrelles des del Big Bang. Res no es destrueix. Tot es transforma. La consciència continua i s'integra a una cosa major, que ell anomena la supraconciencia.
Avui, el doctor no només fa conferències en fòrums internacionals. També ha conquerit les xarxes socials, on supera els dos milions de seguidors en TikTok i Instagram. Allà parla d'aquests temes amb naturalitat, despertant l'interès de joves i majors. I al seu llibre La supraconciencia existe. Vida después de la vida ofereix un missatge: la mort no és el final, sinó un pas més.