El Teatre Campoamor d'Oviedo va tornar a convertir-se en el centre de totes les mirades. La gala dels Premis Princesa d'Astúries 2025 va ser un esdeveniment carregat d'emoció, simbolisme i poder. I enguany, més que mai, els focus van apuntar a la princesa Elionor.
L'hereva, radiant i serena, va interrompre la seva formació militar a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier per ser present a la cerimònia. Un gest que demostra el seu compromís i la creixent maduresa que va assumint com a hereva de la Corona. Amb un discurs ferm i natural, la jove va sorprendre tothom per la seva seguretat i autonomia. La seva veu va sonar clara, sincera i plena d'emoció.
La reina Letícia, tensa durant el discurs de la princesa Elionor
El públic va respondre amb una ovació tancada. Entre ells, el mateix Felip VI, visiblement emocionat, va reconèixer en les seves paraules el pas del testimoni. “Elionor ha anat assumint gradualment aquesta tasca”, va dir amb orgull. Però mentre el rei somreia, les càmeres van captar una expressió diferent en Letícia: continguda, tensa, gairebé incòmoda.
Perquè si una cosa se sap, és que Letícia ha estat la mestra més exigent de la seva filla. Perfeccionista i meticulosa, ha corregit cada entonació, cada pausa, cada gest. La locució és una de les seves fortaleses, fruit dels seus anys davant de les càmeres. I, segons fonts properes, les hores d'assaig a la Zarzuela han estat interminables. Res no es deixa a l'atzar quan Letícia hi és al darrere.
Però aquesta vegada, Elionor va brillar per si mateixa. El seu discurs no només va mostrar tècnica, sinó una autenticitat que va semblar escapar al control matern. I va ser aquí on molts van veure la pitjor cara de Letícia. No perquè no n'estigués orgullosa, sinó perquè va comprendre que la seva filla ja no la necessita tant. La reina, acostumada a tenir el control absolut de la imatge pública, va descobrir en aquell instant que Elionor començava a volar sola.
Letícia és exigent amb Elionor fins a l'extrem
Durant la gala, Letícia va intentar mantenir la compostura. Va aplaudir, va somriure, però el seu gest era més contingut que en altres ocasions. Alguns assistents van percebre fins i tot una certa rigidesa en la seva actitud. La naturalitat de Elionor contrastava amb la perfecció mesurada de la seva mare, i aquest contrast es va convertir en el comentari més repetit als passadissos del Campoamor.
La reina sempre ha volgut que la imatge de Elionor sigui impecable, i ho ha aconseguit. Però potser no esperava que la perfecció de la seva filla acabés per eclipsar-la. Perquè el discurs d'Elionor no només va ser un acte institucional. Va ser un punt d'inflexió. La jove princesa va demostrar que està preparada per assumir el seu paper, i en aquell mateix moment, la reina Letícia va haver d'enfrontar-se al seu desafiament més gran: aprendre a cedir el protagonisme.