El 16 de febrer de 1976 la Corona va triar Catalunya com a primer destí d'un viatge oficial del rei Joan Carles, acompanyat de la reina Sofia. Avui fa 50 anys. La relació dels Borbons amb Catalunya ha estat sempre complicada, els monarques han laminat, i quan han pogut han derogat, les particularitats catalanes de qualsevol mena: jurídiques, lingüístiques o econòmiques. I els catalans han vist els monarques amb malfiança, amb indiferència o amb una animadversió ferotge. La Corona sap que la majoria de Catalunya no vol rei i en democràcia han trepitjat el país amb peus de plom. Un dels gestos més habituals a l'hora d'aparentar reconciliar-se amb Catalunya ha estat llegir part del discurs en català. En això Elionor ha arribat a l'excel·lència parlant un català impecable, gràcies a una professora particular a Zarzuela i a mirar dibuixos animats en català, Les tres bessones segons la llegenda. Felip fa el que pot amb la seva poca gràcia habitual I Joan Carles ja va voler pronunciar una primera frase en català en aterrar a Barcelona. Va ser aquesta: "Què tal parlo català?"
Per commemorar l'efemèride el digital monàrquic Vanitatis ha recopilat el primer discurs de Joan Carles als catalans i en català des del Saló del Tinell davant les autoritats franquistes, com el president de la Diputació, un tal Joan Antoni Samaranch. El discurs conté un conjunt de frases buides i alhora plenes de tòpics sobre catalans que mostra la visió madrilenya, plana i sense interès que la Corona ha tingut i té de Catalunya. Joan Carles: "Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L’afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aquesta terra floreix l’esperit de solidaritat; la cooperació, l’obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per això, que aquestes virtuts catalanes influeixin benèficament en molts altres espanyols. Encara més: el sentit familiar que els catalans mantenen amb tanta fermesa pot ser un espill perquè Espanya s’hi emmiralli. I la dona catalana, exemple de finor, de cultura i d’espiritualitat, serà qui millor guardi tots els valors eterns que aquesta terra enclou". Un discurs sexista, masclista i amb olor de naftalina.
L'escena al balcó mirant castells i agafant l'enxaneta per saludar els catalans amb una gran àliga i el lema franquista Una, grande y libre fa venir basques. Va ser una visita plena de tòpics, vas visitar des de Montserrat al pantà de la Baells (una altra icona franquista) i tot el territori com retraten les imatges del NO-DO, ara en mans de TVE. Recorda el digital: "En los días posteriores, los Reyes visitaron Lérida, Cervera, Tárrega, Bellpuig, Mollerussa, Bell-lloc; Gerona, Olot (donde recibieron al escritor Josep Pla), Berga (donde asistieron a una representación de la Patum), inauguraron el pantano de la Baells, Serchs (donde saludaron a las viudas del accidente minero de Fígols), Manresa, Tarragona y Cornellà (donde recibieron a una comisión de profesores de lengua catalana), siempre en medio de un enorme entusiasmo popular y grandes multitudes. En todas las ciudades, los alcaldes pronunciaron parte de su discurso en catalán, como lo hizo el Rey". Joan Carles rebent mestres de català. Seria per preguntar-los sobre la essa sorda i la vocal neutra. Mig segle després la Corona segueix allà.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!