El tercer capítol del podcast 'Corinna i el rei' ja ha vist la llum. La protagonista principal és la reina Sofia, l'esposa de Joan Carles, a la que l'emèrit hagués enviat a pastar fang sense dubtar-ho ni un segon si l'alemanya hagués accedit a la pretensió del Borbó: casar-se amb ell. El relat ofereix detalls sobre com va ser el primer encontre cara a cara amb la grega. Una situació que el marit infidel no tenia prevista, ni molt menys: la va convidar a Zarzuela aprofitant que, en teoria, la seva dona no havia de ser a casa. Però hi era. I la Sofia s'enfilava per les parets. Va haver-hi ball de bastons. L'escena, de pel·lícula: "Sé quién eres", li va etzibar en topar amb ella en una de les sales del palau. "Una escena vergonzosa", explica, així com el comportament de Joan Carles, que no sabia reaccionar.
El Borbó pensava que la seva parella oficial no tindria el coratge d'enfrontar-se amb l'amant, però no va ser pas així. La Sofia, que coneixia perfectament la doble, triple o "quíntuple vida" del seu marit, mai no havia fet aquest pas. Però amb la Corinna la cosa passava totes les línies vermelles. La relació extramatrimonial era del domini públic a l'entorn reial, Joan Carles es comportava com si estigués casat amb Larsen. De fet aquest era el seu somni, el seu anhel. Per això li feia tota mena de regals, tots ells caríssims. Però també li escrivia "poemes" quecos, propis d'un adolescent: "Ángel mío, cuento las horas y los segundos para verte, para tenerte entre mis brazos, cuidarte, necesitarte, adorarte". No sabem si la Sofia n'estava al cas d'aquest detall, però potser que en comptes de ràbia hagués sentit llàstima per Joan Carles. Havia perdut l'oremus.
Tant és així que fins i tot va organitzar una petició de mà amb el pare de la Corinna. Portaven 5 anys de romanç i Joan Carles, que li hauria promès convertir-la en Corinna de Borbó i altesa reial, li va donar un anell de compromís gegantí i de preu obscè. Més d'un milió d'euros, una barbaritat. Tan escandalós que l'alemanya només el portava en ocasions especials i sempre en petit comitè. Es tracta d'una peça que, segons llegim a 'La Otra Crónica', té "un diamante principal de corte Princesa superior a los 15 kilates, probablemente Top Wesselton (los de mejor calidad transparente sin inclusiones) acompañado de dos diamantes corte Trillion igualmente Top Wesselton superiores a 7 kilates". Un pedrusco demencial. Corinna diu això de la joia, amb tota la retranca: "Digamos que teníamos una cena el fin de semana con sus amigos, entonces ahí sí me ponía el anillo. Él estaba orgulloso de ello, se lo enseñaba a sus amigos y todas las esposas lo querían ver. Sólo tuve la precaución de llevarlo en reuniones donde pudieran fijarse en él y provocar rumores en torno al palacio". Ara l'ensenya a la resta del món. És aquest.
Mai no hem vist a Corinna amb la peça en qüestió, però forma part del legat del seu examant, juntament amb aquells 65M d'euros que mai no van tornar a la butxaca sense fi de l'emèrit. Hom podria pensar que un anell com aquest convenceria qualsevol dona per casar-se amb Joan Carles, però no és el cas de Larsen, que va tallar amb ell, assegura, en assabentar-se que l'amor del Borbó era més fals que un bitllet de 6 euros: tenia d'altres amants, amb relacions mantingudes durant anys. No era l'única, mai ho va ser. Potser sí la favorita, però d'exclusivitat, cap ni una.
Per a joies, Joan Carles. Quina perla d'home.