El casament entre Charlene de Mònaco i el príncep Albert, celebrat l'1 de juliol de 2011, no va ser precisament un conte de fades real, sinó més aviat va ser el punt de partida d'una saga plena d'intrigues i misteris que ha mantingut al món en suspens des d'aleshores. I és que, abans que la sud-africana es convertís en 'La princesa trista', va ser encasellada com 'La princesa presonera', ja que va intentar escapar d'Albert de Mònaco en tres ocasions.
Els dies previs al matrimoni van estar carregats de tensions i especulacions. Charlene, una atleta olímpica acostumada al rigor de la competició, s'enfrontava ara a una carrera molt més difícil: la vida com a membre de la família Grimaldi. Els rumors que el seu romanç amb el príncep no era més que una façana per garantir la successió al tron en portar al món a un hereu circulaven sense parar, teixint una xarxa de dubtes entorn del seu compromís i la veritable naturalesa de la seva relació.
Els tres intents de fuga de Charlene
Enmig de la creixent rumorologia, va sorgir una història que va capturar la imaginació del públic: els suposats intents de fuga de Charlene. Segons el setmanari francès L'Express, la princesa hauria provat d'escapar en tres ocasions. El primer intent s'hauria donat quan van començar a circular rumors sobre la possible paternitat d'Albert d'un tercer fill il·legítim, la qual cosa hauria portat a una reacció desesperada per part de Charlene. Aprofitant un viatge planejat a París per a les proves del seu vestit de núvia, s'especula que ella hauria intentat buscar refugi en l'ambaixada de Sud-àfrica.
El segon intent de fuga hauria passat durant el Gran Premi de Fórmula 1 de Mònaco, mentre que el tercer va ser el més audaç de tots. Es diu que Charlene va reservar un vol a Niça amb la intenció de desaparèixer de la vida del príncep Albert i tornar a Sud-àfrica. Tanmateix, el seu intent va ser frustrat quan va ser interceptada a l'aeroport i se li va retenir el passaport, convertint-se així en la protagonista involuntària d'una saga digna d'una novel·la d'intriga en convertir-se en la "La princesa presonera".
La cerimònia de casament i la peculiar lluna de mel
Després d'aquests intents fallits d'escapar, durant la cerimònia de casaments, quan Charlene es dirigia cap a l'altar, el seu semblant mostrava una combinació d'emoció i ansietat. Les llàgrimes que va vessar van ser objecte de diverses interpretacions per part dels presents, contribuint així a la llegenda de la princesa trista. Malgrat això, la versió oficial mantenia que eren llàgrimes de felicitat, reflectint la seva emoció per l'amor que compartia amb el seu espòs.
Les interpretacions sobre el casament poden ser diverses, ja sigui respecte a si les llàgrimes de la núvia van ser d'alegria o de tristesa, o si hi va haver intents de fuga o acceptació resignada del seu destí. Tanmateix, el cert és que després del "sí, vull", els noucasats van gaudir d'una lluna de mel peculiar: separats. Van decidir viatjar a Sud-àfrica, però en lloc de compartir el mateix hostalatge, cada un va triar un hotel diferent. Aquest enfocament poc convencional a la seva lluna de mel és només un exemple de com aquesta parella no necessita que d'altres construeixin la seva llegenda; ells l'escriuen per si mateixos, amb les seves decisions i accions singulars.