La vida de Charlene de Mònaco, una figura admirada per la seva elegància i passat com a nedadora olímpica, no ha acabat sent tan de somni com s'esperava. Al contrari. Lluny de les aparicions glamuroses al Principat, la princesa ha passat etapes molt difícils: una lluita silenciosa contra l'addicció als ansiolítics i somnífers, que la va portar a ser ingressada en una clínica de rehabilitació a Suïssa el 2022, i per la que segueix en tractament avui dia.
Als 47 anys, Charlene ja no és aquella dona forta i disciplinada que va marcar una època com a esportista. La pressió del seu paper institucional, els constants focus mediàtics i les tensions en el seu matrimoni amb el príncep Albert han estat factors clau en el deteriorament del seu benestar mental. En un intent per gestionar l'estrès, va començar a consumir medicaments que, amb el temps, es van transformar en una dependència devastadora.
Recorre a les pastilles per recuperar-se
El que al principi va ser una solució puntual per calmar l'ansietat es va convertir en una trampa progressiva. Les pastilles van passar de ser una ajuda ocasional a un hàbit diari, fins a dominar completament la seva rutina. El seu entorn proper relata que els canvis en el seu comportament i salut van ser evidents: esgotament, debilitat física i una pèrdua gairebé total d'interès per aquelles activitats que abans l'apassionaven.
La Princesa de Mònaco ha reconegut en entrevistes recents la duresa del procés. El seu cos, abans entrenat per suportar l'esforç extrem, avui li imposa límits que ella mai no va imaginar. "La meva ment segueix activa, però el meu cos ja no respon com abans", va confessar amb resignació. Els efectes acumulats de l'ús prolongat de fàrmacs han alterat la seva energia, la seva mobilitat i el seu estat emocional.
Segueix en tractament, però veient la llum al final del túnel
En lloc de piscines i entrenaments, ara el seu dia a dia està marcat per sessions de teràpia, atenció mèdica especialitzada i un intent constant per recuperar una mica de control sobre la seva vida. Encara que l'evolució és lenta, Charlene ha decidit donar prioritat absoluta a la seva recuperació. La rehabilitació implica també distanciar-se en part de les exigències del protocol real i centrar-se en si mateixa, una cosa que durant molt temps va posposar per deure.
Malgrat l'hermetisme que sol embolicar a la Casa Grimaldi, se sap que la princesa continua el seu tractament de forma regular. El seu entorn ha optat pel silenci i la discreció, cosa que li permet portar el seu procés lluny de la pressió mediàtica. Mentrestant, els rumors sobre el seu estat no cessen.