Charlène de Mònaco, devastada, confessa per primera vegada què li va passar fa 30 anys

Últimament, moltes dones de la reialesa europea estan passant per moments complicats. Mette-Marit, la dona del príncep Haakon de Noruega, viu preocupada per les 32 acusacions de la fiscalia al seu fill Marius Borg i l'escàndol de la gravetat d'aquestes acusacions a la casa reial noruega. I ara, ha estat una altra princesa, Charlène de Mònaco, qui ha posat la pell de gallina als ciutadans del principat amb el seu testimoni.

La dona d'Albert de Mònaco ha obert els seus records d'infantesa per primera vegada per confessar un fet tràgic que no ha oblidat mai ni s'ha pogut treure del cap. Una tragèdia que encara ara roman al seu cap i que la deixa profundament abatuda. La princesa ha concedit una entrevista al diari 'Ouest-France' on ha revelat per primera vegada què va passar al seu entorn familiar quan ella era només una nena. Uns fets tristos que pesen damunt els caps de la seva família, una mort que va tenir lloc fa més de tres dècades i que encara commociona els Wittstock.

Ella mateixa ha explicat que quan era petita, va morir el seu cosí, i la manera com va passar la tragèdia posa els pèls de punta: "És un tema que em commou profundament. De nena, el meu cosí Richard es va ofegar en un riu. Tenia només cinc anys. Va ser devastador per a tota la família. Crec que aquest tipus de dolor mai desapareix del tot". A Charlène de Mònaco se la coneix com a la princesa trista, però fins ara tothom desconeixia que part d'aquesta tristor li ve d'aquests fets luctuosos de quan era petita. Uns fets que van marcar la seva vida. I és que després de la mort del seu cosí, la dona d'Albert de Mònaco va decidir aprendre a nedar a la perfecció, professionalitzar-se en aquesta disciplina i guanyar-se la vida a les piscines. Una vida dedicada a la natació després d'una desgràcia que no hauria volgut viure mai.

Nedadora consumada, gràcies al seu talent es va convertir en una de les promeses de la natació a la seva Sud-àfrica on va néixer, arribant a competir en Jocs Olímpics. Un cop va penjar les botes, o el banyador en el seu cas, quan va conèixer i es va casar amb Albert, ha continuat molt atenta i amb un ull posat a la natació. De quina manera? Fent d'altaveu per donar visibilitat a una de les seves grans preocupacions, els ofegaments de nens i gent jove, arran del que li va passar al seu cosí. Si mirem les xifres, esgarrifa. Com indica Lecturas, "cada año, en España, fallecen en torno a 350 personas, aunque en 2025 el número podría ser superior; puesto que, al cerrar el mes de julio, los fallecidos ya ascendían a 303". 

Què diu Charlène?: que "darrera de cada ofegament hi ha una família devastada", ha dit amb veu afectada. Per a ella, és cabdal una bona educació i formació, oferint recursos per a que qualsevol nen, sigui quina sigui la seva situació i capacitat adquisitiva familiar, pugui tenir accés a classes i cursos escolars gratuïts, així com a campanyes educatives: “Voldria començar expressant els meus més sincers condols a totes les famílies que han perdut un fill o un ésser estimat. El dolor és inimaginable, i els meus pensaments estan amb cadascun d'ells en aquest moment de dolor”. De fet, fa pocs dies un nen d'onze anys es va ofegar en un centre d'esports aquàtics: "Gran part d'aquestes tragèdies es pot prevenir. Darrere de cada xifra, hi ha una història que ha arribat al final, una família devastada. L'aigua ha de seguir sent un lloc d'alegria, no de dol. Quan saps nedar, quan coneixes les normes de seguretat, reduïxes considerablement el risc. No és una garantia absoluta, però sí una protecció poderosa".