Durant anys, l'estabilitat del matrimoni entre Felip VI i Letícia Ortiz ha estat una ficció acuradament organitzada. Darrere de les salutacions protocolàries i els somriures mesurats, s'amaga una convivència trencada que ha requerit, en certs moments, solucions extremes. Una d'elles, mai confirmada però sí repetida en cercles pròxims a Zarzuela, no passa desapercebuda: l'oferta milionària perquè Letícia desaparegués discretament de la vida del rei.
De crisi en el matrimoni reial es porta parlant des de 2012, quan va esclatar l'escàndol del cas Nóos i la infanta Cristina va ser apartada de la família reial. Letícia va estar pressionant per a això. I encara que Felip sabia que era el millor per a la monarquia i per al futur regnat d'Elionor, li va doldre que la seva esposa actués per trencar la família.
El deteriorament de la relació de Felip VI i Letícia arriba a un punt sense retorn
Tot es va agreujar el 2015 amb l'abdicació de Joan Carles I i el 2020 amb el seu exili. De la mateixa manera, Felip sabia que era el millor. Però que Letícia també exercís pressió per allunyar l'emèrit, tampoc no va agradar al rei.
El detonador final de la relació va arribar després de les explosives declaracions de Jaime del Burgo, advocat i presumpte examant de la consort, que va afirmar haver mantingut una relació sentimental paral·lela amb la reina fins i tot després del naixement d'Elionor i Sofia. Segons Del Burgo, ambdós van arribar a planejar una vida junts a Nova York, amb tràmits avançats per tenir un fill per gestació subrogada. Només faltava un pas: que Letícia trenqués públicament amb Felip.
Però això mai no va arribar a passar. Quan la situació amenaçava de convertir-se en un escàndol internacional, la Casa Reial va reaccionar amb la fredor que exigeix el poder. Segons algunes versions, es va oferir a Letícia un acord confidencial: una separació informal, sense ruptura legal, a canvi de mantenir les aparences.
Vida solucionada a canvi de mantenir les aparences
El pacte inclouria dues residències privades, una al nord per a l'estiu i una altra al sud per a l'hivern, ambdues amb servei permanent, però sense vigilància intrusiva. A més, se li va garantir un sou vitalici de diversos milions d'euros, destinat a preservar el seu nivell de vida sense necessitat de complir funcions institucionals de fons. Tot, sota una única condició: continuar actuant com a reina consort en públic.
L'operació tenia un objectiu clar: protegir la imatge del rei i la continuïtat de la institució. Un divorci obert hauria generat un terratrèmol mediàtic i polític. Letícia, descrita per alguns com a ambiciosa i ambiciosa, hauria acceptat el tracte. Des d'aleshores, la seva presència en actes oficials és tan puntual com continguda. Conviu amb Felip només quan és necessari, i la seva vida quotidiana transcorre en un espai paral·lel al del monarca, amb mínims punts de trobada. Per al públic, res no ha canviat. Però dins de Zarzuela, se sap que la unitat conjugal està trencada. La reina Letícia segueix al seu lloc, però no per amor ni per deure.