Cinc anys després que Joan Carles I abandonés Espanya, el seguiment sobre els seus moviments i decisions continua sent constant. Però ara, el focus d'atenció s'ha desplaçat lleugerament: ja no només preocupa el que el rei emèrit pugui dir o fer, sinó també qui li envolten i de quina forma podrien estar condicionant el seu comportament. La Casa Reial, segons apunten diferents fonts, ha mostrat inquietud per algunes amistats de l'emèrit que, segons el parer del seu entorn institucional, podrien estar exercint una influència poc positiva.
Des de la seva residència a Abu Dhabi, Joan Carles I manté contacte freqüent amb un grup reduït de bons amics. Alguns d'aquests noms ja han estat objecte d'interès per part d'institucions judicials o mediàtiques en el passat, i la seva proximitat actual a l'exmonarca no passa desapercebuda. En especial, un dels casos que més preocupació ha generat és el de l'empresari Abdul Rahman El Assir, la relació del qual amb l'emèrit és estreta des de fa anys. Es considera que tant ell com part del seu entorn familiar estarien influint en decisions que no afavoreixen la institució monàrquica.
La Casa del Rei ha decidit intensificar l'observació d'aquests vincles. No es tracta d'una vigilància formal o de caràcter judicial, sinó d'un seguiment discret, enfocat a avaluar l'impacte que determinades companyies podrien tenir en el comportament públic i privat de Joan Carles I. Aquesta mesura respon a la percepció que algunes d'aquestes relacions no estarien ajudant a mantenir l'estabilitat i la imatge de la monarquia en un moment encara sensible.
Preocupació a Zarzuela
Un dels punts que ha generat més tensió és la imminent publicació de les memòries del rei emèrit, previstes per al 12 de novembre sota el títol Reconciliació. Segons ha explicat José Antonio Zarzalejos a El Confidencial, el contingut inclou un capítol que podria resultar especialment incòmode per a Felip VI i la reina Letícia. La Casa Reial no veu amb bons ulls ni el contingut ni el moment triat, ja que la publicació coincideix amb dates simbòliques com el cinquantenari de la mort de Francisco Franco i l'aniversari de la proclamació de Felip.
S'entén que Joan Carles I actua en aquest context amb independència total, el que ha portat a qualificar-lo com a "ingovernable". A més, s'assenyala que l'emèrit estaria incomplint els acords de discreció assumits en el moment de la seva sortida d'Espanya, quan va demanar triar la seva destinació i controlar la comunicació pública de la seva nova residència a canvi de mantenir un perfil baix.
Des de Zarzuela insisteixen que el principal risc no és la figura de l'emèrit en si, sinó la possibilitat que decisions impulsades o encoratjades pel seu entorn més proper afectin negativament la institució. L'objectiu, per tant, és evitar que amistats de caràcter personal es converteixin en factors de desestabilització institucional. Els propers mesos seran clau per mesurar fins a quin punt aquestes influències externes condicionen el rumb de l'emèrit i, amb això, l'equilibri intern de la Corona.