La Casa Reial ha avançat en els últims anys en la seva política de transparència, fent públiques partides pressupostàries, sous oficials i alguns detalls logístics relacionats amb el seu funcionament. Tanmateix, un dels aspectes que segueix completament fora de l'abast públic és el patrimoni personal de la reina Letícia. En el dia d'avui, no existeix cap dada oficial sobre la magnitud o la distribució dels seus béns, ni dins ni fora d'Espanya.
La publicació el 2022 del patrimoni del rei Felip VI va suposar una fita en la història de la monarquia espanyola moderna. Va ser un gest orientat a reforçar la confiança institucional, especialment després d'anys de pressió pública per més rendició de comptes. No obstant això, aquesta línia d'obertura no ha tingut continuïtat en el cas de la reina. Cap xifra, inventari ni estimació oficial s'ha ofert sobre la seva situació patrimonial, malgrat les reiterades demandes de més claredat en aquest àmbit.
En aquest sentit, han sorgit informacions procedents de mitjans britànics com Express que apunten a estimacions no verificades sobre el possible patrimoni de Letícia. Segons aquestes fonts estrangeres, la reina podria disposar d'uns vuit milions d'euros en béns ubicats a Espanya. A més, se suggereix que part de la seva fortuna podria trobar-se fora del país, concretament a la República Dominicana, on presumptament tindria actius o propietats. Tot això, tanmateix, manca de confirmació institucional, per la qual cosa s'ha d'entendre exclusivament com una hipòtesi sense suport documental.
El cridaner en aquest cas és que les esmentades informacions no procedeixen de l'entorn habitual d'anàlisi política o econòmica a Espanya, sinó de publicacions britàniques especialitzades en la vida de personalitats públiques. Això reforça la idea que, davant de la falta de dades oficials, el buit informatiu està sent ocupat per rumors o estimacions des de fora de l'entorn institucional.
Una transparència parcial amb llacunes visibles
L'evolució recent de la comunicació institucional de la Casa Reial ha estat marcada per la voluntat de reforçar la confiança pública. Tanmateix, el cas del patrimoni de Letícia mostra amb claredat que existeixen límits no abordats. Mentre que els ingressos de la reina i el seu paper institucional estan recollits en els pressupostos oficials, no passa el mateix amb el seu capital acumulat ni amb possibles inversions o propietats al seu nom.
D'altra banda, el fet que les xifres més detallades provinguin de mitjans estrangers, i no de fonts verificables dins del propi país, subratlla el caràcter opac d'aquesta informació. L'absència d'una declaració pública o informe patrimonial impedeix de distingir amb claredat entre dades reals i simples conjectures.
El contrast amb el cas del rei, la declaració de béns del qual va ser divulgada de forma oficial, planteja una qüestió d'asimetria en la gestió de la transparència dins de la institució. Malgrat els avenços realitzats, la falta d'informació sobre la situació econòmica de Letícia reflecteix que encara hi ha espais blindats dins de l'esquema de comunicació de la Casa Reial.
Fins que no es publiquin dades oficials, tant la xifra de vuit milions com la suposada presència d'actius a la República Dominicana s'han de considerar com a meres estimacions no confirmades. Mentrestant, el patrimoni de la reina continua sent un terreny desconegut.