Els camions de mudança han tornat a aturar-se davant de les portes del Palau de la Zarzuela. No és una visita protocol·lària ni una reorganització logística. Es tracta, ni més ni menys, de la tornada de Juan Urdangarin. Un fet que activa totes les alertes a la Casa Reial, i especialment en la reina Letícia, que veu com es repeteix l'escenari que més detesta.
El primogènit de la infanta Cristina torna a ocupar espai, físic i simbòlic, en l'entorn més íntim del rei. Després d'uns quants anys a l'estranger, Juan ha decidit instal·lar-se novament a la Zarzuela. Ho farà durant l'estiu, com ja va passar l'any passat. I això, per a Letícia, suposa el pitjor mal de cap imaginable. No només per ell. També pel que representa.
Juan Urdangarin torna a ser aquí
La presència dels Urdangarin, i en general dels Borbons exiliats del focus oficial, descol·loca la imatge que la reina vol projectar. Ordre, distància, pulcritud institucional. Però amb la tornada de Juan, aquest equilibri salta pels aires. El jove, que avui té una vida discreta a Londres, arrossega un passat marcat per l'escàndol i la pressió mediàtica.
Des del cas Nóos, el seu nom mai no ha deixat d'estar vinculat al del seu pare, Iñaki Urdangarin, condemnat per corrupció. Encara que ell només era un adolescent quan va esclatar el cas, va carregar amb un pes emocional descomunal. I ho va pagar car. Assetjament escolar, insults, aïllament. Ni el seu cognom ni el seu entorn no el van protegir de la crueltat.
La seva mare, la infanta Cristina, va fer el que va poder. El va traslladar de país, d'escola, va buscar ajuda psicològica. Washington, Ginebra, Londres. Juan ha estat un nòmada emocional. Algú que, malgrat tot, va assumir el paper de protector dels seus germans. Però avui, torna al lloc del qual va voler fugir. Torna a la Zarzuela, on no tots el reben amb els braços oberts.
El pitjor malson de la reina Letícia
No és cap secret que Letícia no vol a palau ni els Urdangarin ni els Marichalar. L'any passat, tenir Irene, Miguel i Juan a la Zarzuela va ser motiu de tensió interna. I ara, part del cicle es repeteix. Letícia sent que els seus esforços per blindar la imatge institucional es veuen amenaçats per una família que ja no forma part del nucli actiu de la Corona.
Tanmateix, per a Juan, la Zarzuela representa una altra cosa. No és un luxe. És refugi. Un lloc on pot recuperar l'ànim, si més no, temporalment. Perquè a Londres, la seva vida també ha tingut esquerdes: discussions amb el seu company que acumula des de l'estiu passat, problemes de convivència, incertesa professional. No ha estat fàcil per a ell construir independència.