La Casa Reial ha impartit recentment una directriu clara: la princesa Elionor ha de projectar una imatge més propera al seu pare, el rei Felip VI, i limitar l'associació visible amb la figura pública de la reina Letícia. La recomanació respon a la intenció de contrarestar l'impacte de certs episodis íntims que han tingut eco en la premsa i reduir així el pes simbòlic de Letícia en la imatge institucional de l'hereva.
La princesa ha mostrat en els últims mesos gestos d'independència personal, incloent-hi sortides i esdeveniments que Letícia ha impulsat, però alguns consellers consideren que aquestes aparicions podrien projectar la imatge d'una hereva massa influïda per la seva mare. La instrucció busca que Elionor guanyi visibilitat com figura a part de l'influx familiar, més alineada amb la figura paterna.
L'objectiu no és restringir la relació entre mare i filla, sinó reforçar la figura d'Elionor com a successora visual neutra i centrada en Felip. Des de Zarzuela, adverteixen que l'exposició pública molt lligada a Letícia pot dificultar la construcció d'una identitat pròpia de la princesa com a futura cap de l'Estat. D'aquesta manera, passejos, sortides familiars o esdeveniments mediàtics no han de reflectir un vincle massa marcat cap a la seva mare, per evitar que s'interpreti com una extensió de la reina.
Canvis controlats en la imatge oficial
En aquest nou enfocament, Elionor continuarà acompanyant la família en actes institucionals, però sempre articulant una imatge més independent. L'atenció se centra en l'evolució del seu rol públic: a l'escola naval, en actes culturals o diplomàtics, on es promou la seva faceta com a hereva més enllà de l'entorn familiar.
El canvi d'estratègia sorgeix en un context en el qual han cobrat rellevància certs episodis personals vinculats a Letícia que no han beneficiat a la construcció institucional. La cautela es va intensificar des de Zarzuela després que algunes imatges i situacions públiques evoquessin qüestions privades que van generar controvèrsia. El missatge internalitzat per la cort és que Elionor ha de transmetre un perfil més sòlid i protocol·lari, menys permeable a influències personals visibles.
Aquest gir estratègic també es vincula a una modernització general de la Institució: l'objectiu és projectar una imatge homogènia de continuïtat monàrquica. En aquest esquema, Felip VI representa el nucli paternal neutre i estructurat, mentre que Elionor es posiciona com a hereva contemporània, sòlida i autònoma.
No es tracta de prohibicions en la relació familiar, sinó d'una adaptació simbòlica en el discurs visual que acompanya a la princesa. Letícia conserva un rol fonamental com a mare, però en l'esfera pública s'ha buscat que Elionor construeixi la seva imatge sense dependre visualment del llegat de la seva mare.
Aquest enfocament s'ha reflectit fins i tot als canals comunicatius oficials: Elionor realitza aparicions amb el seu pare, en actes institucionals, i cada vegada amb menys protagonisme conjunt amb Letícia. Alhora, la princesa no perd espai en actes civils, culturals i acadèmics, on apareix com a figura emergent de responsabilitat pública.
En definitiva, la Casa Reial ha marcat un canvi discret però clar: promoure una projecció pública d'Elionor més vinculada al rei Felip VI, menys associada a la figura de Letícia, a fi de preservar la imatge institucional i preparar amb serenitat el seu futur paper com a hereva.