Si hi ha una cosa que li agrada al rei Felip, a banda de viure com un rei, mai més ben dit, gràcies al seu llinatge, és navegar. La seva gran passió, més que regnar, més que celebrar àpats institucionals, més que fer visites diplomàtiques, és pujar a un vaixell i fer vela, esport que l'apassiona. Les hores i hores i hores que el Borbó s'ha passat a bord d'un veler són incomptables.
El monarca ha compartit passió amb moltes persones, començant pel seu pare, o la resta de membres de les diferents tripulacions que han navegat amb ell. Passió que no ha estat capaç de transmetre ni a la seva dona Letícia, ni a les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia. Un dels que més ha navegat amb el rei ha estat l'almirall Jaime Rodríguez-Toubes, que ja ha perdut el compte de les moltes hores que ha passat al seu costat surcando los mares. Un almirall a qui han entrevistat al diari El Mundo, on ha dit com és Felip quan es posa la disfressa de marinerito español: "le encanta navegar. Se relaja mucho y deja sus preocupaciones en tierra. En el barco el ambiente es muy distendido, nos dirigimos a él como 'Don Felipe' pero hay mucha naturalidad de trato, si hay que soltar un taco lo soltamos. Además la discreción es total, lo que ocurre en el barco no sale de ahí".
El que sí surt d'allà són les necessitats que els membres de la tripulació, Felip inclòs, han de satisfer quan es troben en plena travessia marítima. L'almirall diu que Felip sempre es mostra molt modest quan puja al vaixell, "maneja bien el timón, pero siempre se excusa diciendo: `Que llevo un año sin navegar', y yo le contesto que eso es como montar en bici, no se olvida", i que en tot moment vol ser considerat uno más i no establir diferències amb els seus companys de navegació. Ja als anys 80, amb Felip adolescent, quan van començar a compartir les primeres regates, "Le encantaba el chocolate y una vez se comió una tableta entera. Aunque intentaba disimular, noté que no le había sentado bien y como le tocaba una guardia, quise relevarle, pero se negó rotundamente. Era un chico tímido, pero en mar abierto perdía esa timidez y le encantaba sentirse uno más, no le gustan las diferencias y tampoco se rajaba para echar una mano", tot i que li feia vergonya quan alguna vegada la seva mare, la reina Sofia, apareixia pel port a portar-li un entrepà. Parlant d'entrepans, "llevamos todos en la mochila los mismos bocadillos que nos preparan en el náutico".
El més sorprenent, però, del que ha revelat l'almirall, és quan, per posar un exemple d'aquesta voluntat de Felip de ser un més i que el considerin com a un igual, parla de com satisfà les seves necessitats, inclús ara, sent el rei: "Incluso ahora, siendo monarca, hace lo mismo que el resto de la tripulación: en el barco no hay cocina ni baño, así que hacemos las necesidades desde cubierta"... Ja que estem en un context marítim, això està molt bé quan es tracti de fer aguas menores. Posar-se a bavor, estribord, la proa o la popa, en funció de cap on bufi el vent, per no tenir-lo en contra, i au, cap a l'aigua. Però és clar, el dubte que ens genera és què passa quan el monarca necessiti fer aguas mayores allà dalt a la coberta...
Sí, al final, fa les seves necessitats com qualsevol hijo de vecino, tots ho fan, reis, súbdits i qualsevol persona, però sincerament, la imatge del Borbó, allà a la coberta, mostrant la seva altra cara a l'oceà, o el toisón de oro als quatre vents, davant tothom, no ens l'haguéssim imaginat mai...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!