Mentre altres royals sospiren per tocats i banquets, Charlène de Mònaco tria el rugit dels motors com a banda sonora del seu regnat. En un món on les aparences ho són tot, la princesa sud-africana trenca esquemes: la seva presència no només brilla a les recepcions palatines, sinó també a les tribunes del Gran Premi de Mònaco. Allà, es barreja amb pilots, milionaris i escuderies, fusionant velocitat, luxe i adrenalina en una imatge que desafia la tradició i redefineix el significat de glamur,

Però el que pocs sabien —fins ara— és que Charlène no només és fan de l'automobilisme: és la padrina de la filla de Francesco Castellacci, un dels noms més discrets però influents del pàdoc europeu. Darrere d'aquesta elecció, aparentment innocent, s'amaga una xarxa de lleialtats esportives, interessos creuats i afectes que podrien redefinir el paper públic de la royal més enigmàtica del Principat.

El pàdoc com a passarel·la: Charlène i Castellacci, un vincle segellat en Le Mans

Charlène no és aliena a l'adrenalina: abans de ser princesa, va ser atleta olímpica. Per això, no resulta sorprenent que hagi trobat en la Fórmula 1 un entorn que li resulta familiar i afí. La seva connexió amb Francesco Castellacci, pilot professional i figura habitual en les grans cites del motor, no va sorgir de la casualitat, sinó d'una afinitat gairebé tribal entre els qui entenen la competència com una forma de vida.

Va ser el 2019, durant les 24 Hores de Le Mans, quan Charlène va debutar com a padrina de l'esdeveniment, donant la baixada de bandera de sortida a la cursa. Castellacci va ser el seu guia entre els boxes, i des d'aleshores l'amistat va créixer. La seva sintonia va quedar al descobert quan l'italià li va demanar que fos padrina de la seva primera filla, Annabella, un gest reservat sol per a figures de la més alta confiança. La decisió va causar enrenou en els cercles aristocràtics, on no tots entenen que una royal apadrini a la descendència d'un pilot. Però Charlène, fidel al seu estil, va ignorar les crítiques i va mantenir la seva postura, reafirmant el seu compromís amb una visió de la monarquia diferent, vinculada a la passió per l'automobilisme i la velocitat.

Els negocis ocults darrere d'una relació esportiva

Ara bé, la connexió entre Charlène i el pilot transcendeix la seva relació personal, ja que ell també manté una estreta amistat amb el príncep Albert i col·labora activament en els projectes de Gareth Wittstock, germà de la princesa. Com a secretari general de la Fundació Princesa Charlène, Gareth ha liderat iniciatives estratègiques, entre elles el projecte Ferrari Strong Together #54, desenvolupat per a la primera edició de les 24 Hores de Le Mans Virtual, i que va comptar amb Castellacci al seient del pilot.

La història no acaba en l'asfalt. El setembre passat, durant una cursa benèfica de bicicletes aquàtiques organitzada per la fundació de Charlène, Castellacci va participar com un dels atletes convidats. I mentre l'expectació creixia al port de Mònaco, la imatge que va paralitzar tots va ser la de Charlène rebent el pilot amb Annabella en braços, una estampa que confirmava públicament el que molts ja sospitaven: la princesa havia trobat en la família Castellacci una mena de refugi emocional.