Vagi per endavant que abans de saber el que ha explicat l'actriu Clara Lago, ja ens semblava meravellosa. Però ara, encara més. La intèrpret madrilenya es menja la càmera des que la vam començar a veure al cinema de ben petita amb El viaje de Carol. Després vindria la pel·lícula que ho va canviar tot, amb la que ho va petar de mala manera, aquella exitosíssima Ocho apellidos vascos on feia de basca que s'enamora de l'andalús Dani Rovira i que va fer miques les taquilles espanyoles fa uns anys. A banda de la seva pel·li més icònica, a Lago l'hem pogut gaudir en molts altres films com Primos, Tengo ganas de ti, Ahora o nunca, Ocho apellidos catalanes, El cuento de las comadrejas, o sèries com Compañeros, Hospital Central, Los hombres de Paco, El vecino, Cites i tantes altres, a banda d'obres de teatre.
Ara, la Clara ha passat per un dels pòdcast més imprescindibles que hi ha, La Ruina, d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, un pòdcast que no ens cansem de recomanar, on diferents persones, començant per famosos i seguint per la gent del públic, confessen les seves roïnes, aquells moments tierra, trágame que tots hem viscut, moments on desitjaries amagar-te sota el llit de la vergonya, aquelles situacions lamentables que qui més qui menys ha tingut. L'actriu, en seure a taula i començar a buidar el pap, reconeix que té roïnes para parar un tren, i que li ha costat si triar entre alguna d'escatològica, alguna amb d'altres famosos, o tot alhora. Finalment s'ha decantat per una de sensacional... que té com a protagonistes convidats inesperats, ni més ni menys que als reis d'Espanya. Uns Felip i Letícia que quan va passar la situació, encara eren prínceps, "antes de chutar al viejo a Abu Dhabi", diu Fuentes, provocant la rialla generalitzada.
Explica la Claro que l'any 2014 estava fent una obra de teatre a Madrid, 'La Venus de las pieles', al costat de l'actor Diego Martín, i dirigits tots dos per David Serrano. Era al teatre del Matadero de Madrid, i després de l'obra, van anar a prendre una copa a 'La Cantina', un local que hi ha allà. Però abans d'entrar en matèria amb què li va passar, posa en context sobre un fet que es produeix molt en grups d'amics, quan es repeteixen frases o es diuen coses que només entenen els que formen part d'aquest cercle d'amics, aquells comentaris o paraules que quan es pronuncien, els entenen només els amics., "un código muy establecido con un colega, como un botón, que te sale como una coletilla, que te sale solo... es importante entenderlo para que entendáis qué me pasó".
"De repente empiezan los dos, Diego i David: 'Mira, tío, tío, mira... Letizia y Felipe... los de verdad", comença ella. "Siempre han dicho que son muy cinéfilos, y que apoyan mucho la cultura", diu dels reis. Els amics de la Clara l'emplacen a que vagi cap a ells i els hi digui que vagin al teatre a veure l'obra. I la Clara, que no es talla, "y que cuando me he tomado dos vinos, no tengo vergüenza", s'aixeca i va cap al Borbó i la seva dona. "Fui haciéndome un poquito la interesante, no directamente, paseándome por delante, como buscando a alguien"... Fins que de sobte, "hay contacto visual con Doña Letizia" després de la performance. L'asturiana se la queda mirant i la saluda pel nom: "'¡Hola, Clara!', y yo: '¡Hombre! ¿Qué tal'', pero así, como si nos conociéramos de todos los jueves". No va quedar aquí la cosa.
Ella comença a dir-los-hi que estava fent l'obra de teatre, fins aquí, tot bé. Però de sobte, just abans que l'actriu marxés, Letícia la mira, la toca, i li diu: "Ay..., pero qué delgadita estás!"... I Tomàs Fuentes reacciona verbalitzant el que tots pensem: "Le dijo la sartén al cazo". I és que les dues "somos delgaditas, fibrositas, de la misma constitución", segueix ella. Moment en el qual, a la Clara, li va passar allò que comentàvem d'una frase, un codi intern entre amics, una coletilla que et surt sola. Té a veure amb una amiga íntima seva, l'actriu catalana Íngrid Rubio, amb qui van ser veïnes a Madrid. "En esa época estábamos todo el día juntas, e Íngrid tiene una manera particular de hablar, muy graciosa, siempre está 'Nena, nena, ¿cómo estás, nena?'".
I una de les frases que deia sempre l'Íngrid, que la seva amiga sempre li deia a ella, tocant-li el braç, va ser una frase que li va venir en aquella trobada amb Letícia i Felip, una frase que li va sortir de l'ànima, de manera espontània, quan Letícia li va dir que estava molt prima. La Clara agafa el braç de Letícia i li deixa anar: "Uy, pero qué chiquitita, qué flaquita, mírala, si pareces una figurilla de pesebre...". Letícia es va quedar sense paraules, diu Lago, mentre que "a Felipe le hizo un poco de gracia, o tenía aquella risita nerviosa. Se quedaron los dos como..., y yo: 'Bueno, pues nada'", i va marxar sense saber on amagar-se:
"... por lo que fuera, no vinieron a ver la obra. Letizia, si me estás escuchando, te pido perdón", diu l'actriu, onze anys després, entre les rialles de tothom. Clara Lago, meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!