La Fira del Gall és un dels esdeveniments més emblemàtics i tradicionals de les dates nadalenques que aplega any rere any milers de visitants de tot Catalunya. Aquesta fira, que enguany se celebra el pròxim dissabte dia 15, és el moment de l’any més important per al gall del Penedès. Durant la seva història s’ha anomenat de diverses maneres: primer coneguda com a Fira del Penedès, després Fira de Sant Tomàs i actualment Fira del Gall.
Fira del Gall 2017
El gall del Penedès és un producte històricament vinculat al Penedès i a la seva tradició vitivinícola. És per això que es crien a la zona geogràfica protegida per la indicació geogràfica protegida (IGP).
La relació del gall del Penedès i la vinya
La cria del gall del Penedès sempre ha estat estretament lligada al cultiu i gestió de la vinya. La brisa de la vinya procedent del premsat del raïm es deixava assecar en els camps per després ser donat com a aliment a aquestes aus. El 1937 un estudi sobre l'alimentació de l’aviram remarcava que el granet de raïm té un notable valor nutricional en pollastres pel seu contingut en cel·lulosa o fibra vegetal, amb certa abundància de greix i algunes proteïnes i hidrats de carboni.
La carn de la IGP es caracteritza per la seva qualitat gustativa, el color rogenc de les canals i una carn i uns músculs ferms i sucosos. La seva cria es caracteritza per incloure granet de raïm (llavor de raïm) en la dieta i galliners amb parcs exteriors tot l’any, inclòs l'hivern.
Les varietats del gall del Penedès
-
La varietat Negra: Els pollets són negres amb blanc a la zona ventral, a les puntes de les ales i a la cara. És normal que la pell o part dels dits dels pollets siguin blancs. El plomatge juvenil, tant en el mascle com en la femella, és esquitxat de blanc. Els adults acaben sent completament negres amb les potes negre pissarra i les plantes blanques.
-
La varietat Aperdiuada: Els pollets són esblanqueïts amb les tres ratlles marrons al dors, taques del mateix color damunt del cap i una ratlla a banda i banda de la cara seguint la línia de l’ull; les potes són fosques. En el plomatge juvenil ja comencen a veure diferències entre sexes: la polleta és daurada amb franges negres paral·leles en cada ploma. El pollastre té la mateixa coloració en el dors, però el pit és negre esquitxat de roig.
-
La varietat Blat: Els pollets són blanc esgrogueït amb les potes blanques; tenen una taqueta marró damunt del cap i sovint també alguna taca del mateix color en el dors. En el plomatge juvenil es comencen a veure diferències entre sexes: la polleta és d’un to salmó clar amb un contrast entre el plomatge dorsal i el ventral; el pollastre combina el roig i el negre en el dors i es pot trobar alguna ploma roja a l’alçada de l’abdomen. La gallina conserva els mateixos colors que la polleta, però el gall es torna del mateix color que el de la varietat aperdiuada i és difícil diferenciar-los.
- La varietat Barrada: Les diferències s’aprecien ja en el plomissol dels pollets, la femella és marró amb una taca blanca damunt del cap i el mascle és marró molt esblanqueït a la zona dorsal. Els colors de base dels joves i adults són com els de la varietat aperdiuada però una mica més pujats de color en la femella; ara bé, aquí s’afegeixen franges clares o esblanqueïdes en tot el cos.
Amb la col·laboració de:
